La coalició de l'odi (publicat a l'Avui)

La setmana passada l’ambaixador d’Israel, Raphael Schutz, va ser a Barcelona, rebut amb tots els honors per la Fundació Catalunya Oberta i amics, i això inclou un bon grapat de personalitats que van ocupar el tron amb els governs de CiU i que ara, encara, vaguen en el desconcert. Davant d’un públic entregat, Schutz va fer una proclama estranya: “Hi ha una coalició d’odi contra Israel, que agrupa Ahmadinejad i Bin Laden i també acadèmics laics com Chomsky, Saramago, Gala i Goytisolo”.

Com pot una persona d’indiscutible bagatge intel·lectual lliurar-se a aquesta simplicitat? La posició de l’ambaixador Schutz és incòmoda: és difícil defensar una ofensiva que ha fet milers de morts, centenars dels quals són nens i dones, i que no ha servit per aturar el criminal llançament de míssils per part de Hamàs. I és galdós donar la cara per les destrosses causades a la Franja i pels bombardejos contra les oficines de l’ONU. Una ONU que ja ha reclamat a la comunitat internacional 450 milions d’euros per atendre el milió i mig de persones que viuen en la miserable precarietat de la devastada zona. 

Ara bé, malgrat tot, és inconcebible que l’ambaixador d’un país com Israel, que em mereix tots els respectes (una altra cosa són els qui el governen), compari, a l’estil Bush, Goytisolo amb Ahmadinejad. I una altra cosa és que molts defensors de la causa israeliana es preguntin “què passa a Barcelona amb els jueus?” per la famosa manifestació contra la massacre de Gaza. A Barcelona, i ho dic com a afamada lectora de Roth, Auster o Bellow, com a admiradora de Leibovitz, no tenim cap problema amb els jueus. A Barcelona abominem de les matances perpetrades per una democràcia occidental. Per un dels nostres. I això ha estat, malauradament, el que ha fet Israel.

Crida per a una acció humanitària urgent a Gaza d'ONG pels drets humans d'Israel

Israeli Human Rights groups: Clear and present danger to the lives and well-being of tens of thousands of civilians

An Israeli Call For Urgent Humanitarian Action In Gaza

Since the beginning of the campaign in Gaza on December 27, a heavy suspicion has arisen of grave violations of international humanitarian law by military forces. After the end of the hostilities, the time will come for the investigation of this matter, and accountability will be demanded of those responsible for the violations. At this point we call your attention to the clear and present danger to the lives and well-being of tens of thousands of civilians.

The level of harm to the civilian population is unprecedented. According to the testimony of residents of the Gaza Strip and media reports, military forces are making wanton use of lethal force which has to date caused the deaths of hundreds of uninvolved civilians and destroyed infrastructure and property on an enormous scale. In addition, Israel is also hitting civilian objects, having defined them as "legitimate military targets" solely by virtue of their being "symbols of government."

Caught in the middle are 1.5 million civilians in extreme humanitarian distress, whose needs are not being adequately met by the limited measures taken by the army. That distress is detailed in the Appendix to this letter. Its main points are as follows:

1. The fighting is taking place throughout the Gaza Strip, whose border crossings are closed, so that residents have nowhere to flee, neither inside the Gaza Strip nor by leaving it. Many are unable to escape from the battle zone to protect themselves. They are forced to live in fear and terror. The army's demand that they evacuate their homes so as to avoid injury has no basis. Some people who did escape are living as refugees, stripped of all resources.
   
   
   
2. The health system has collapsed. Hospitals are unable to provide adequate treatment to the injured, nor can patients be evacuated to medical centers outside of the Gaza Strip. This state of affairs is causing the death of injured persons who could have been saved. Nor are chronic patients receiving the treatment they need. Their health is deteriorating, and some have already died.
   
   
   
3. Areas that were subject to intensive attacks are completely isolated. It is impossible to know the condition of the people who are there, whether they are injured and need treatment and whether they have food, water and medicine. The army is preventing local and international rescue teams from accessing those places and is also refraining from helping them itself, even though it is required to do so by law.
   
   
   
4. Many of the residents do not have access to electricity or running water, and in many populated areas sewage water is running in the streets. That combination creates severe sanitation problems and increases the risk of an outbreak of epidemics.

This kind of fighting constitutes a blatant violation of the laws of warfare and raises the suspicion, which we ask be investigated, of the commission of war crimes.

The responsibility of the State of Israel in this matter is clear and beyond doubt. The army's complete control of the battle zones and the access roads to them does not allow Israel to transfer that responsibility to other countries. Therefore we call on you to act immediately as follows:

1. Stop the disproportionate harm to civilians, and stop targeting civilian objects that do not serve any military purpose, even if they meet the definition of "symbols of government."
   
   
2. Open a route for civilians to escape the battle zone, while guaranteeing their ability to return home at the end of the fighting.
   
   
   
3. Provide appropriate and immediate medical care to all of the injured and ill of the Gaza Strip, either by evacuating them to medical centers outside of the Gaza Strip or by reaching another solution inside the Gaza Strip.
   
   
   
4. Allow rescue and medical teams to reach battle-torn zones to evacuate the injured and bring supplies to those who remain there. Alternatively, the army must carry out those activities itself.
   
   
   
5. Secure the proper operation of the electricity, water and sewage systems so that they meet the needs of the population.

Participating organizations:

Adalah - The Legal Center For Arab Minority Rights In Israel, Amnesty International Israel Section, Bimkom - Planners For Planning Rights, B’Tselem - The Israeli Information Center For Human Rights In The Occupied Territories, Gisha - Legal Center For Freedom Of Movement, Hamoked - Center For Defence Of The Individual, Physicians For Human Rights - Israel Public Committee Against Torture In Israel, Yesh Din - Volunteers For Human Rights.

Després de la mani (publicat a l'Avui)

Mort i odi només generen més mort i més odi. Dissabte va ser desolador veure a la manifestació contra la massacre de Gaza cremes de la bandera israeliana o grups de manifestants, només homes, segurament convocats per alguna de les mesquites de la ciutat, proclamant paraules d’odi contra un poble, el jueu, que no té la culpa dels assassinats i matances del l’exèrcit israelià i el triangle de la mort que formen Olmert, Barak i Livni.

Ara bé, no us deixeu enredar com pretenen alguns dels que, a casa nostra, donen suport al govern israelià ometent, obscenament, els 350 nens i dones assassinats aquests dies. Aquests eren una minoria. La majoria dels que vam assistir a la manifestació –mares amb nens, avis, joves, famílies senceres– no ho vam fer alienats sota una histèria antiisraeliana. No pas. Ho vam fer indignats i indignades perquè, al segle XXI, un Estat democràtic obvia salvatgement totes les convencions de drets humans. I segueix matant.

Ahir, Villatoro deia que les tesis de Hamàs tenen més suport als carrers de Barcelona o Madrid que no pas Betlem o Ram Al·lah. Els que ens vam manifestar dissabte abominem el terrorisme. Tant com ens avergonyim que un país democràtic (ho segueix sent?), un dels nostres, Occident, sigui capaç d’assassinar innocents en sèrie per aconseguir, a saber quins són!, els seus objectius. I, alhora, perverteixi una paraula tan sagrada com democràcia. Les tesis de Hamàs, terroristes, mai seran ben vistes als carrers de Barcelona, ciutat també civilitzada. Els carrers de Barcelona, dissabte plens, com ahir els de Madrid, s’irriten per les víctimes. Siguin del bàndol que siguin. El problema és que, aclaparadorament, són palestines. I civils. És per això que demanen la fi de la massacre. I és per això que, si cal, tornarem a sortir al carrer.

Aturem la massacre (publicat a l'Avui)

Una veïna del carrer Notariat, la Patrícia –visiteu la seva botiga, el Baclava– m’ha enviat un correu referent a la carnisseria que Israel està duent a terme a Gaza: dissabte vinent, 10 de gener, a les 17 h, s’ha convocat una manifestació a la plaça Universitat contra la invasió d’aquesta petita i paupèrrima franja de terra. No es tracta de posicionar-se a favor d’un o altre bàndol. La coexistència, pacífica, dels dos Estats, israelià i palestí, és l’objectiu. Amb aquesta manifestació, els ciutadans i ciutadanes horroritzats amb les imatges de nens mutilats, assassinats i esventrats per l’acció de les bombes de l’exèrcit israelià podrem expressar la nostra ràbia i enuig amb tanta mort estèril.

La manifestació, certament, no canviarà res. Israel seguirà amb la seva ofensiva, que, sota l’excusa d’acabar amb Hamàs –amb aquesta matança l’únic que aconseguiran és convertir els terroristes en màrtirs–, està portant la mort i destrucció a tota la franja. I està erosionant, a marxes forçades, l’empatia i admiració que molts teníem i tenim pel poble jueu. Matar d’aquesta manera, sota el tuf d’una imminent convocatòria electoral, no només taca la imatge d’uns dels pobles més pròspers del món, sinó que legitima, i com!, els terroristes i els extremistes del Pròxim Orient.

¿Hi ha algun il·lús que es cregui que amb aquesta invasió s’acabarà amb Hamàs, organització que al seu moment va ser encoratjada pel mateix Israel per debilitar l’OAP d’Arafat? I si es guanyés Hamàs –improbable!–, ¿es pot garantir que no apareixerà un grup islamista encara més radical que el substitueixi? La invasió és un despropòsit davant el qual només es pot cridar: atureu la massacre! Dissabte toca manifestació.

La matança i l'intel·lectual (publicat a l'Avui)

Joan Barril ho va escriure ahir als seus Dies vençuts: "Probablement, si tingués l'oportunitat d'elegir entre ser palestí o ser israelià, sens dubte seria israelià". En efecte: malgrat el constant degoteig de míssils casolans sobre les poblacions frontereres amb Gaza, que en una setmana només -només!- han causat un mort, jo també voldria ser israeliana. Malgrat l'angoixa d'haver d'acudir dia sí dia també als refugis antimíssils, voldria ser israeliana. Perquè en el cas que fos palestina, i (mal)visqués a la turmentada franja de Gaza, potser em trobaria entre les tres-centes persones que només -només!- en dos dies han perdut la vida, assassinades, per un dels exèrcits més poderosos del món. Si fos palestina, potser seria la mare de les cinc nenes d'entre un i disset anys que ahir van morir esclafades per un míssil israelià que va caure sobre la seva caseta del camp de refugiats de Jabalia, al nord de Gaza. ¿La matança és l'única arma que té una de les grans democràcies mundials per defensar-se dels terroristes de Hamàs? ¿Bombardejar presons és l'única manera de garantir el dret a existir de l'Estat d'Israel? ¿Matar innocents farà caure Hamàs o, al contrari, els legitimarà encara més davant de la seva terroritzada població? És època electoral a Israel, i aquestes reflexions poc importen. Qui mostri menys pietat, més fàcil ho tindrà per alçar-se amb l'anhelada victòria electoral el proper febrer. Ara bé, aquestes reflexions sí que les podrien formular els intel·lectuals catalans que viuen fascinats amb la causa jueva. Uns intel·lectuals que, lamentablement, emmudeixen davant de la carnisseria de Gaza. ¿Aquest és l'Israel que tant admiren? Voldria pensar que no.