Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Umberto Eco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Umberto Eco. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de maig del 2009

Què està passant? (Publicat a l'Avui)

“Els feixistes han tornat”. Així de clar i contundent es va expressar Umberto Eco en el seu recent viatge a Madrid. L’escriptor i semiòleg va tenir moments brillants en el seu contacte amb els mitjans de comunicació. Quan li van preguntar quin llibre regalaria al que ell anomena ja “cabdill” –Veronica Lario, l’encara dona del president, l’anomena “l’Emperador”–, va respondre, simplement, “cap”. I va afegir, “ell mateix ha dit que fa més de 20 anys que no llegeix llibres, [tot i que] tenint en compte els últims esdeveniments, li regalaria Lolita”. Genial, Eco. Lamentable, Berlusconi. Com és ben lamentable que a Itàlia, amb la majoria de mitjans de comunicació controlats pel cabdill, bona part dels ciutadans hagin perdut l’esperit crític i a cada bajanada que Berlusconi vocifera, les enquestes el situïn més amunt. El feixisme no sé si ha tornat, però la democràcia està malalta, molt malalta. I els ciutadans, com em va dir en una entrevista recent Arcadi Oliveres, estan “imbecil·litzats”. Uns ciutadans tan imbecil·litzats que són capaços d’aplaudir, i fins i tot victorejar, els seus governants quan aquests estan acusats de corrupció. El que està esdevenint aquests dies davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià és espectacular. Un president autonòmic imputat per acceptar suborns acudeix a declarar amb un somriure d’orella a orella proclamant la seva felicitat i els seus conciutadans i companys de partit no s’estan d’homenatjar-lo dia sí, dia també. Què està passant? Tres membres de l’exercit són condemants a presó per haver confós les restes mortals de trenta soldats i el que era ministre de Defensa en aquell moment no només no dimiteix sinó que té la xuleria de discrepar de la sentència judicial. Què està passant? O estem molt imbecil·Iitzats; o la democràcia està malalta. O, potser, les dues coses alhora.

Entrades més populars del Mar de fons