L'esmorzar del dissabte (publicat a l'Avui)

Potser el millor moment de la setmana és l'esmorzar del dissabte. A mig matí, sense que la dictadura del despertador perfori la sensibilitat auditiva, és el moment per aixecar-se. Si l'economia no dóna per més i la nevera està ben proveïda, la primera parada és la cuina. Torrades del forn Boix, pernil, formatge, oli verge d'oliva i un bon cafè. Illy o Lavazza, sense excepció. Mentre degustes l'esmorzar, mentre acostes aquestes exuberants torrades a la boca, mentre olores l'inconfusible aroma d'aquest cafè, encara tot està per fer. Miles Davis de fons. Walkin', sempre. No saps què faràs el cap de setmana. No saps quin rumb prendràs. I tot, tot, està per fer. Ara bé, si el dispendi està permès, les terrasses de Barcelona, o algun racó de Ciutat Vella, són destí ideal. Indispensable. Una opció és el Kasparo. L'insuperable i famós bar s'amaga en una de les cantonades que dibuixa la plaça Vicenç Martorell. El servei, encantador. I el cafè, des de fa uns mesos, també Lavazza. Combinació perfecta a la qual el sol, si pot esquivar les fulles dels arbres que poblen la plaça, s'afegeix per il·luminar l'espessor tintada de la premsa del dia. Tanmateix, si la Boqueria és propera parada, sempre queda una altra opció per a aquest desitjadíssim esmorzar de dissabte: el Pinotxo. Encara que hagis de degustar el xuixo de la pastisseria Lys a peu dret, encara que hagis de netejar tu mateixa la taula, encara que t'agafin els vasos de cafè amb llet, plens a vessar, amb els dits fregant el líquid, encara que les escombraries siguin a tocar i inoportunin el menjar amb el mal aroma, val la pena. Encetar el dissabte, el cap de setmana, amb el somriure del Juanito, és impagable. Benvingut esmorzar del dissabte.