La Barcelona d'Allen triomfa (publicat a l'Avui)

Woody Allen està triomfant als Estats Units. I amb ell ho està fent Barcelona. Tots aquells oracles que es van afanyar a criticar el títol de Vicky Cristina Barcelona s'estaran empassant en aquest moments les seves alegres desqualificacions amb dosis extres d'omeprazol. I és que la nostrada ciutat corona el títol de la pel·lícula més taquillera del mestre Allen dels últims anys, per sobre de genialitats com Misteriós assassinat a Manhattan. Que no és poc. A això, per a orgull dels barcelonins, s'hi ha d'afegir que la crítica nord-americana, lluny de ridiculitzar el nom que Allen va donar a la seva pel·lícula i sense aturar-se a fer recompte de les tan criticades subvencions que va rebre (com alguns, aquí, van fer), no para de repartir elogis al film i també, atenció, als encants de la nostrada ciutat. Repassar les anàlisis del film en publicacions del nivell del New York Times i el New Yorker és un plaer. "La bellesa ocre de Barcelona hi juga un rol protagonista", "la ciutat meravellosa", "atmosfera sensual", "calidesa", "seductora" són alguns dels comentaris extremadament complaents que podreu llegir sobre Barcelona, perfectament inserits en elogiosíssimes valoracions de la pel·lícula. Allen, amb la seva creació, hauria de sacsejar les ànsies destructives i autoflagel·ladores d'aquestes latituds, tan crítiques amb el que és nostre, com la capital del país, i tan proclius a valorar tot el que ve de fora. Potser, qui sap, les lloances que algunes plomes de la premsa nord-americana fan a Barcelona serviran per dinamitar l'escepticisme sobre la bona salut de la ciutat. Una salut que molts s'entossudeixen a qualificar de precària mentre a l'altra banda de l'oceà practiquen el panegíric.