Darrera la cortina (publicat a l'Avui)

El govern espanyol ha anunciat una nova llei de terminis per a l'avortament i la legalització de l'eutanàsia. El debat, no sense raó, s'ha centrat en si el PSOE recorre a temes tan sensibles com aquests, i que tan fàcilment porten el bisbat més encarcarat al carrer, per distreure l'opinió pública -que som tots- dels estralls que causa la crisi econòmica i dels incompliments estatutaris. Segurament, hi ha molta veritat en això. Precisament, el PSOE va evitar incloure aquests temes en el seu programa electoral perquè en aquell moment -al març, pràcticament abans-d'ahir- van considerar que el debat no estava prou madur. O dit d'una altra manera, no volien despertar susceptibilitats que haurien desviat valuosos vots centradament progressistes de l'urna electoral. Posterioment, segurament quan ja s'intuïen els ullals del llop hipotecari, a can PSOE van corregir el tret i van situar aquestes qüestions com a prioritats de primer ordre. La intencionalitat, no ho discutiré, és clara. Ara bé, després d'assumir per activa i per passiva que el debat sobre l'avortament i el suïcidi assistit esdevé una efectiva cortina de fum, esvaïm la boira i posem-nos-hi de ple. I sense caure en alarmes decimonòniques inspirades per la patronal de la sotana més reaccionària. El debat sobre el dret a l'avortament i sobre l'eutanàsia és imprescindible. Des del govern no es pretén esperonar les dones "a acabar amb la vida de les seves criatures" o "liquidar el personal a càrrec de la Seguretat Social" com alerten boquetes plenes de naftalina. Des del govern, encara que sigui amb un incòmode oportunisme, es vol posar fil a l'agulla a dos assumptes que requereixen una adequada legislació. Ja tocava.