Criticar TV3 (publicat a l'Avui)

Aquest país té un problema: l'autoflagel·lació. Una implacable pulsió autodestructiva. La diana de les crítiques i els laments és, ara que ha fet vint-i-cinc anys, TV3. Aquest tribuna no és l'espai per dir cap a on ha d'anar la nostra. Si ho voleu intuir, recupereu els articles que deu professionals del sector han escrit per a la secció de comunicació del diari. Val la pena llegir-los. Ara bé, el que sí que puc subratllar sense ser necessàriament una experta en comunicació audiovisual és el canibalisme que alguns sectors practiquen amb la televisió del país. Les pèrdues d'audiència són evidents. La urgentíssima necessitat que Mònica Terribas pugui consolidar la seva nova línia de direcció és inqüestionable. Una Mònica Terribas que, per cert, ja comença a deixar empremta del seu segell de qualitat apostant per reforçar la informació internacional. Ara bé, sotmetre una televisió que té professionals del nivell de Josep Cuní, Antoni Bassas, Ramon Pellicer o Albert Om a una constant i insaciable carnisseria és letal. I molt em temo que no respon a una asèptica preocupació per la televisió del nostre país. Respon als interessos particulars dels que ja no la poden comandar. El passat, repeteixen alguns, va ser millor. La Catalunya d'avui, benvolguts amics, no té res a veure amb la de fa 25 anys. Ni amb la de fa quinze. D'uns mesos ençà, sembla que desqualificar TV3 és imprescindible per acreditar impol·lutes credencials catalanistes. Tanmateix, molt em temo que la musculatura catalanista no s'exhibeix acumulant improperis contra TV3. S'exhibeix respectant-la i practicant el propostivisme. Però sobretot deixant treballar el nou equip de Terribas. Alguns no ho saben. O no ho volen saber.

El matí de Bonet (publicat a l'Avui)

Hi ha dos tipus de persones, les que tenen por al fracàs i les que el relativitzen. Només les que són capaces de no bloquejar-se per la por, només les que minimitzen les repercussions d'un camí errat són les que triomfen, i fan, realment, alguna cosa profitosa a la vida. Només els que aguanten totes les envestides, només els que encaixen amb estoicisme les crítiques, tantes vegades gratuïtes i nascudes del ressentiment i l'enveja, són els que marcaran la diferència. Avui, aquest matí, tindreu un nou despertar. Aquest matí serà diferent dels dels últims catorze anys. Encara no sabem si serà millor o pitjor, però us puc ben assegurar que la persona que donarà veu a la dutxa, a l'esmorzar, al primer trajecte en cotxe, metro, moto i bus del dia és una persona, com a mínim, valenta. La periodista Neus Bonet, fins ara cap de programes de Catalunya Ràdio, assumeix avui el repte de presentar i dirigir El matí de Catalunya Ràdio. El repte de substituir el grandíssim professional que és l'Antoni Bassas, que d'ara endavant ens transmetrà amb el seu mestratge el que passa a la capital de l'altra banda de l'oceà. Agafar les regnes del programa després del trist i controvertit comiat de Bassas, un periodista a admirar per tots els que estimem aquesta professió, només ho pot fer algú que no tem el fracàs. I amb una alta dosi d'amor cap a la professió. Encarar amb optimisme i il·lusió el desafiament d'acompanyar el matí de tants milers de persones està a l'abast de poques persones. Neus Bonet n'és una. Malgrat la decepció per l'adéu d'en Bassas, Catalunya Ràdio segueix sent la meva. Avui, quan llegiu aquesta columna a primera hora del dia, tindré connectada la ràdio. El dial, no ho dubteu, marcarà el 102.8.