Tuitreflexions sobre les eleccions i el PSC

1. Gran victoria d'Artur Mas, merescuda, malgrat les distancies ideologiques, crec que pot ser un bon president.

2. BON paper d'ICV:unic partit que no ha renegat del pacte d'esquerres. ERC: situacio insostenible de Puigcercos, ha de dimitir.

3. Gran error tripartit: la manca de relat de pais. Carod i Maragall el tenien, Puigcercos i Montilla no, nomes tenen projecte de partit.

4. Constato la por que te l'aparell del PSC a Montserrat Tura: no ferla cap de l'oposicio es signe de la feblesa d'aquest aparell.

5. Intueixo que aposta aparell socialista es Chacon com a successora Montilla, adeu catalanisme i adeu, per tant, genui PSC.

6. Coincidència absoluta amb declaracions d'Antoni Castells, Montserrat Tura, Ernest Maragall i amb recent article Ferran Mascarell. Aquest és el camí per reflotar el PSC.

7. Si l'aparell del PSC opta per Chacón i obvia reclamacions Castells, Tura, Maragall i Mascarell deixarà de ser partit de govern.

8. En cas que PSC aposti per subordinació a PSOE i renunciï a governar Catalunya, caldrà articular alternativa socialdemòcrata i netament catalanista. És imprescindible pel país.

24 hores amb Montserrat Tura (publicat a l'Avui)

Poesia, prosa i proximitat

Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954) viu amb intensitat. La seva agenda està pleníssima i inclou llargs desplaçaments. Oblideu allò del polític tancat al despatx. Tura va al lloc dels fets. Vegem què dóna de si una jornada que dura, atenció!, 18 hores.

7.00 h Família (i pa)

A les 6.00 h s'aixeca habitualment. I a les 7.00 h baixa al carrer. Objectiu: comprar el pa i preparar l'esmorzar per a la seva filla.

9.00 h Esmorzar (i reunió)

Aprofitant que té un acte a Mollet, es desplaça fins a la plaça del Mercat per esmorzar al forn Prats. Te (no beu cafè) i croissant. Els clients del bar no eviten les mirades (ni saludar-la). El passat d'una alcaldessa porta la marca de la proximitat. Tura en gaudeix.

10.00 h L'edifici judicial de Mollet

Poques vegades protagonitza actes a la seva ciutat, de la qual també van ser alcaldes el seu avi i besavi. Avui presenta, a la seva antiga casa, la de la vila, el futur edifici judicial de Mollet. Arribar on es fa la presentació és una odissea: els treballadors de l'alcaldia s'acosten, indefectiblement, a saludar la ciutadana pròdiga, que, quan arriba al saló de plens, s'atura a saludar els periodistes.

11.20 h Disfrutant Mollet

Tura ensenya a la cronista el roure, centenari, que custodia la casa de la vila. Al costat, mostra la instal·lació sobre el temps que va idear Miquel Martí i Pol, de qui va ser estreta amiga. És en aquest punt que Tura, filla d'una família pagesa de llarga tradició republicana, deixa entreveure el seu amor per la poesia i es lliura al record de les converses amb el de Roda de Ter. I amb Brossa. Al costat de la instal·lació hi ha una tanka, un bell poema de Martí i Pol dedicat a Mollet que Tura rellegeix. "El temps que compto / tu l'emplenes de vida, fes-la tan digna / com sàpigues i puguis, pel teu bé i el dels altres". De lectura i reflexió obligada per a qualsevol, i sobretot per a un polític.

11.25 h Cap a Barcelona

Tornada a Barcelona. La mort de la mare d'un amic obliga a un canvi de plans. Corregim el rumb cap al tanatori de les Corts.

12.57 h A la seu del departament

Finalment, amb una hora d'endarreriment, trepitja la conselleria. És el moment de la prosa: governar i executar. Tot just arribar, despatx de tres minuts amb la cap de gabinet. Després, reunió sobre presons. I, posteriorment, fer front a una crisi informativa: alguns diaris han revelat un alt nombre d'avortaments a Quatre Camins atribuïts a unes fumigacions fetes entre el 1992 i el 2003. Tura i la seva cap de premsa fan gestions per conèixer exactament què va passar en aquell període i com es van resoldre les incidències. Enfoquen les accions per tranquil·litzar les treballadores: envien documentació detallada als directors de presons perquè n'informin el personal.

16.02 h Reunió (i dinar)

Reunió amb la cap de protocol i fugaç menjada: amanida, pit de pollastre a la planxa i raïm. El tema: supervisar la senyalització de la Ciutat de la Justícia. De nou, prosa.

16.53 h Cap al PSC

Amb una hora de retard, enfila el camí cap a la seu del PSC. Tura, també secretària de cultura i audiovisual de l'executiva del partit, té una reunió amb periodistes.

18.29 h Cap a Quatre Camins

Kapucinsky deia que cal anar al lloc dels fets per conèixer la realitat, per entendre-la. Tura ho aplica a la política. I periòdicament visita les presons catalanes per reunir-se amb els directors i conèixer de primera mà quin són els seus problemes i necessitats. Avui, casualment, toca Quatre Camins. La consellera s'està pràcticament dues hores reunida amb el director de la presó.

20.47 h El cotxe, oficina mòbil

La pròxima parada és Girona. El cotxe esdevé una oficina mòbil: trucades personals, de feina i repàs de correus i teletips a l'iPhone (la consellera és fan de les tecnologies).

21.24 h Girona: dos sopars

El do de la ubiqüitat està, gairebé, a l'abast de Tura. El primer sopar, al restaurant Mimolet, amb un diputat gironí membre de la comissió de justícia al Congrés per llimar detalls dels pressupostos de l'Estat. A les postres enfila el camí cap a un sopar en homenatge a Carles Cruz, nou vocal del Consell General del Poder Judicial. A l'acte, la flor i nata del món jurídic gironí.

00.10 h Tornada a Mollet

Tornada a casa. I moment per preparar les reunions de l'endemà durant el trajecte. A les 9.30 h l'esperen a la Roca del Vallès. A la una, arribada a Mollet. Ara sí, la jornada s'acaba. Demà, més feina.

La família demoscòpica (publicat a l'Avui)

Compte enrere. Dues setmanes perquè se celebrin les eleccions nord-americanes i la història faci el gir més brusc dels últims anys. Malgrat totes les limitacions que tindrà, si Obama és nomenat president moltes coses canviaran. I moltes coses hauran canviat. Al món i en aquest país tan apassionant que és els Estats Units. Tanmateix, ahir escrivia Toni Soler a La Vanguardia que el vertader canvi arribarà quan sigui escollit un candidat sense família, és a dir, solter, divorciat o vidu. Tot i que discrepo matisadament de Soler -veure un president dels Estats Units negre té una dimensió brutal-, certament haurem fet un nou pas, importantíssim, quan no sigui necessari presumir de família estereotip (i feliç) per guanyar eleccions. Als Estats Units, però també a la major part d'Europa, exceptuant il·lustríssimes excepcions com és el cas dels alcaldes de París i Berlín, obertament homosexuals, qualsevol candidat que vulgui guanyar uns comicis s'esforça a oferir la imatge de la normalitat -quin terme més mediocre-, aparellant-se, si és necessari, quan l'arròs pràcticament ja estava passat (vegeu el cas Rajoy) o mantenint un matrimoni fracassat (vegeu el cas Sarkozy). La demoscòpia, avui, encara agraeix aquests símptomes de normalitat (sic). Precisament per això, i enllaço amb un altre tema de rabiosa actualitat, que a Espanya es donés llum verda als matrimonis homosexuals o que a Catalunya al nou Codi Civil català que proposa Tura per família s'entenguin indistintament relacions homoparentals, reconstituïdes o monoparentals, és substancial. Si alguns sectors de la societat estan anquilosats en caduques estructures, la legislació és una eina crucial per obrir camí i sacsejar arrossinats prejudicis. Uns prejudicis que, per cert, ja han portat alguns i algunes a qualificar, indignats, aquestes iniciatives de dogmatisme progre-moralista.

El codi Tura (publicat a l'Avui)

Ho vaig escriure fa uns mesos. Josep Pla estava equivocat. Un espanyol d’esquerres no té res a veure amb un espanyol de dretes. Com un català d’esquerres no és equiparable a un català de dretes. La setmana passada van abundar les esbatussades partidistes entorn de la figura de Companys. Mentre això succeïa, tanmateix, el govern del país treballava. A Justícia, a ple rendiment. Entre titulars i contratitulars, si vau afinar la vista, vau poder llegir que la consellera Tura acaba de presentar la seva proposta d’esborrany per modernitzar el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Què s’amaga darrere aquest enunciat? Una revolució en les estructures familiars catalanes, que, tard o d’hora irritarà els membres més carques de la patronal de la sotana i d’aquells sectors de la societat catalana més anquilosats. Tura està impulsant una reforma impensable a les conselleries de Justícia que regentava, in illo tempore, Unió Democràtica. Una reforma que és possible gràcies a allò que en la tramitació estatutària es va reivindicar: els drets històrics. Això és, el Codi Civil. Us faig cinc cèntims del que significarà aquesta llei: equiparació de tots els tipus d’estructures familiars. Família és: homoparental, monoparental, unions estables de parella o reconstituïda; els pares amb fills adoptats els hauran d’explicar que ho són quan siguin prou madurs; adéu al concepte custòdia. La consellera Tura introdueix la responsabilitat parental: ningú deixa de ser pare o mare encara que no tingui el fill a càrrec. I aposta per la igualtats de drets i deures dels progenitors. I una llarg etcètera d’articles que sacsejaran el vell concepte de família. La consellera Tura ho ha dit ben clar: són lleis per a una societat adulta. Confiem que tingui raó, i que la naftalina del país brilli per la seva absència.