Entrevista a Greg Clark, secretari general del Fòrum de les Ciutats i les Regions de la OCDE (publicada a l'AVUI/El Punt)

"Barcelona ha de definir millor el seu relat de ciutat”

Qualsevol persona que aspiri a liderar –atenció, liderar– Barcelona com a alcalde ha de llegir l'entrevista a Greg Clark, expert mundial en desenvolupament urbà. La setmana passada va ser a Barcelona i va conversar amb aquest diari. Endavant la lectura.

Les ciutats tindran el lideratge en l'economia del segle XXI?

Des de les ciutats es lidera, cada vegada més, l'economia. Les ciutats són plataformes per a l'economia, és on se situen els negocis, el capital... I la globalització, sumada a la crisi, augmenta la connectivitat global i fa imprescindibles les ciutats. Les economies nacionals només poden tenir èxit si tenen ciutats potents. Fa 100 anys era possible tenir una economia nacional potent sense ciutats potents. Però avui és impossible: l'economia dels serveis, del coneixement, necessita ciutats amb èxit perquè són el punt de connexió entre la nació i l'esfera global.

Examinem Barcelona, capital d'una nació sense estat. El seu èxit serà una plataforma per al desenvolupament econòmic i nacional de Catalunya?
Sí. Avui Catalunya vol tenir èxit no només a Espanya sinó també al món. I per fer-ho és imprescindible un mecanisme que la connecti globalment. I aquest mecanisme, que li ha de proveir institucions, qualitat de vida, cosmopolitisme i identitat, és Barcelona.

Ha dit que Barcelona és la ciutat d'Europa que més ha prosperat en els últims vint anys. En canvi, els ciutadans percebem un cert declivi, desajustos...

La ciutat no està en declivi. Barcelona està avançant i té èxit internacionalment. Barcelona és considerada la quarta millor ciutat per negocis a Europa! Tenen un gran aeroport, port, grans universitats! Tenen molt bons ingredients, però n'hi ha alguns que encara no són del tot adients per a la ciutat. Per exemple, tenen bones universitats, però no totes les universitats són prou obertes i flexibles.

El català és un problema?

Són una ciutat bilingüe, però han de ser una ciutat multilingüe, que també integri l'anglès i potser l'àrab i el xinès. Han de ser fortament catalans i fortament internacionals.

No para d'arribar gent de múltiples procedències a la ciutat.

L'arribada massiva de gent l'han de saber gestionar bé. Barcelona està creixent molt, té èxit, però els falta una bona gestió d'aquest èxit. No han sabut gestionar prou bé aquest creixement, de manera que els ciutadans troben a faltar qualitat de vida, més benestar... Els cal un millor govern de ciutat. Altres ciutats com ara Londres i Nova York tenen també una gran afluència de visitants, però ho han sabut gestionar. És el que cal a Barcelona. Molts estrangers s'estableixen a Barcelona, però ells coneixen prou bé la cultura catalana? Barcelona pot garantir que, a banda de ser global, seguirà sent local? Això està relacionat amb una bona gestió de l'èxit. La ciutat ha crescut, però també les exigències han crescut.

Manca de lideratge?
El que manca és un lideratge metropolità de la ciutat. Els manca coordinació de l'àrea metropolitana de Barcelona. La ciutat ha transcendit els seus límits: avui la dimensió és metropolitana i per això necessiten un govern metropolità més fort. I també necessiten coordinació amb el govern català.
Barcelona serà metropolitana o no serà.
Barcelona només assolirà tot el seu potencial si s'entén com a àrea metropolitana, que té un ple suport del govern català.

La Barcelona metropolitana serà capital del sud d'Europa?

Sí, i més que això. Barcelona té la capacitat per convertir-se en una ciutat líder a tot el Mediterrani i per convertir-se en la capital mundial del Mediterrani. Barcelona, a l'est del Mediterrani, i Istanbul, a l'oest, poden desenvolupar una col·laboració molt interessant. I això exigeix que donin contingut a la capitalitat de la Unió pel Mediterrani!

Madrid haurà de potenciar Barcelona amb les seves decisions.

Han pensat en Madrid de manera diferent. Madrid és la capital de l'Estat, on hi ha el govern espanyol que pren decisions que impacten a Barcelona. Però la ciutat i el govern espanyol no són el mateix. Catalunya i Barcelona han de seguir reclamant suport al govern espanyol, però, alhora, han d'establir llaços de col·laboració amb la ciutat de Madrid. I les reclamacions al govern espanyol han d'anar més enllà dels aspectes simbòlics, tenint en compte temes com ara la productivitat, la inversió... Han d'explicar al govern espanyol que la inversió a Catalunya, la riquesa de Barcelona, serà beneficiosa per a tot l'Estat: si es potencia Barcelona hi haurà un retorn econòmic per a Espanya!

Quina col·laboració han d'articular Barcelona i Madrid?
En molts països hi ha l'exemple de dues ciutats fortes, on una és la seu de les grans companyies i les institucions (Roma, Berlín), i l'altra és la innovadora, creativa, cosmopolita (Milà, Frankfurt). I malgrat les tensions, comunes, aquestes dues ciutats es poden beneficiar mútuament si col·laboren: els bancs de Madrid poden ajudar les empreses de Barcelona; les universitats poden oferir estudis complementaris. Tenint en compte, a més, que la competència entre Barcelona i Madrid és massa local perquè tingui sentit.

Quin és el full de ruta de Barcelona en l'economia global?

Amb la globalització les ciutats han d'escollir què volen ser: necessiten lideratge polític i econòmic. La ciutat ha de pensar quins són els seus actius, en què ha de ser capdavantera i com s'ha de relacionar amb altres ciutats. Barcelona ha de tenir, té, una intel·ligència econòmica que dissenyi i planegi, per exemple, el canvi de turisme de vacances al turisme de negocis. Ho ha de fer més intensament i ha de comunicar millor. Al món hi ha idees dispars sobre el que representa Barcelona: uns la coneixen pel Barça, altres per Gaudí, altres la identifiquen amb els Jocs Olímpics... Això és un error: han de decidir ja què volen ser, quin relat de ciutat volen comunicar... Han de definir una identitat clara sobre la ciutat. Una ciutat intel·ligent, atractiva, innovadora.

Ha dit que el segle XX ha estat el de Nova York i que els anys noranta han estat de Londres. De qui seran la dècada i el segle actuals?
Els noranta també van ser la dècada de Barcelona: va fer un creixement espectacular! Si aconsegueixen gestionar millor l'èxit, sense aturar-lo,i si són capaços de comunicar bé la ciutat, d'explicar un relat sobre Barcelona, en els pròxims 20 o 25 anys poden ser la capital del Mediterrani i una ciutat de referència al món. I si col·laboren amb Madrid, poden formar una aglomeració urbana molt potent i competitiva. La meva expectativa és que Barcelona sigui en els pròxims anys una de les ciutats amb més èxit del món, situada al top ten. Barcelona té un actiu que no té ningú: la identitat catalana. La història dels catalans és d'internacionalització, innovació, emprenedoria, treball fort i un desig de bastir un futur millor per a la nació. Aquests són grans actius. Al segle XXI el caràcter català es pot expressar clarament a Barcelona per fer-la una ciutat oberta, del coneixement i emprenedora i productiva i culturalment atractiva.

Barcelona entusiasma (publicat a l'Avui)

Magnífica, sublim, bella, espectacular. Els mitjans de comunicació francesos s'han desfet en elogis amb la ciutat. Amb Barcelona. Aquesta Barcelona que sembla que per cortesia -vet aquí la paradoxa catalana- avui toca criticar. Si bé en els últims temps ha estat sotmesa a alguna operació de maquillatge més que discutible -l'Hotel Vela, ho vaig escriure la setmana passada, és una construcció que embruta el més preuat de la ciutat, el seu perfil-, Barcelona fascina.

Barcelona no està en decadència. Alguns no paren de proclamar-ho. Per monotonia verbal, per avorriment mental, per deixadesa intel·lectual. Però no, Barcelona bull. U2 posa la ciutat al centre del món iniciant la seva gira aquí, tal com va fer el 2001 Madonna amb Drowned World Tour o Bruce Springsteen el 1999. La Grande Boucle es cita a la ciutat. L'èxit és total. De ben segur que no haurem d'esperar 44 anys perquè l'onada groga torni a resseguir els nostres carrers. Bread & Butter diu adéu a Barcelona per tornar a l'entranyable Berlín -on no ha repetit l'eclosió mediterrània- i, tal com va com va dir el president del saló, Karl-Heinz Müller, la ciutat no ha plorat. The Brandery ha tancat la primera edició apuntant maneres.

Tanmateix, només sabem queixar-nos. Els assajos d'U2 fan massa soroll i destorben la son dels veïns de les Corts. El Tour col·lapsa la ciutat i, ai l'as!, hem de fer servir el transport públic dos dies! Vicky Cristina Barcelona és reduïda a una pel·liculeta i l'Oscar de Pe es viu com un èxit aliè. I, per acabar-ho d'adobar, ens lliurem a l'autoflagel·lació proclamant que la ciutat s'ha convertit en un parc temàtic.

Les Rambles, certament, viuen col·lapsades de turistes: 78 milions de visitants a l'any! Ara bé, si repassem els mapes de les grans ciutats trobarem exemples semblants, o, si m'apureu, pitjors: què és la Cinquena Avinguda si no una via comercial dedicada al turisme amb engendres pseudoarquitectònics encara més horrorosos que el Vela, com la Trump Tower? ¿I què me'n dieu d'Oxford Street a Londres? ¿I què en penseu de la lisboeta Rua Augusta?

Si George Steiner va dir que Europa és feta de cafès, Barcelona és feta de terrasses. Barcelona és el Macba i les seves nits d'estiu. És la plaça de les Palmeres de Sant Andreu. Barcelona són els entrepans del Quimet d'Horta. Barcelona és la genialitat de Cerdà. Barcelona, a mi, m'entusiasma.