Aberrant Cañizares (publicat a l'Avui)

Tens pensat un article i una notícia et trenca els esquemes.Volia parlar sobre l’obsessió dels nacionalistes del país a separar entre bons i dolents, entre nosaltres i vosaltres, entre unionistes i independentistes, però llegeixo que el cardenalCañizares ha dit que els abusos sexuals que van patir almenys 25.000 nens desafavorits d’Irlanda sónmenys greus que l’avortament i m’és ineludible reorientar el tret. Les declaracions del cardenal prefecte de la Congregació per al Culte Diví i laDisciplina dels Sagraments regiren l’estómac. Darrere aquest pompós títol s’hi amaga un homeque no s’està d’escopir bilis.Un home que després de demanar perdó, amb la boca petita, a destemps –i segurament a desgrat–, per un crim comés l’abús sexual, s’afanyi a assenyalar els governs democràtics que han legalitzat l’avortament. ¿Comés possible que un
home que s’oposa als preservatius i a l’educació sexual; un home que de relacions sexuals i reproducció, en teoria, en sap ben poc, parli de l’avortament per minimitzar l’abús sexual? Una minimització que, malgrat la petició de perdó no lliurarà de culpa l’Església catòlica, sinó que encara embrutarà més les sotanes. Avorreixo les marxes festives per reclamar l’avortament. Qualsevol interrupció de l’embaràs és un dramaper a la dona que pren aquesta decisió.Ara bé,ambuna llei comla vigent, que s’ha demostrat imperfecta,amb immenses escletxes legals que han permès pràctiques escandaloses, es fa imprescindible legislar sobre la matèria i instaurar una llei de terminis en l’estela del que es fa a Europa. Tanmateix,Cañizares, ofuscat per aquesta cursa contra corrent de l’Església catòlica per no perdre pistonada a l’esfera pública, s’atreveix amb unes declaracions aberrants. Si aquesta és “la disciplina dels sagraments”, no ho dubteu, els seminaris, en pocs anys, seran edificis en desús.

Darrera la cortina (publicat a l'Avui)

El govern espanyol ha anunciat una nova llei de terminis per a l'avortament i la legalització de l'eutanàsia. El debat, no sense raó, s'ha centrat en si el PSOE recorre a temes tan sensibles com aquests, i que tan fàcilment porten el bisbat més encarcarat al carrer, per distreure l'opinió pública -que som tots- dels estralls que causa la crisi econòmica i dels incompliments estatutaris. Segurament, hi ha molta veritat en això. Precisament, el PSOE va evitar incloure aquests temes en el seu programa electoral perquè en aquell moment -al març, pràcticament abans-d'ahir- van considerar que el debat no estava prou madur. O dit d'una altra manera, no volien despertar susceptibilitats que haurien desviat valuosos vots centradament progressistes de l'urna electoral. Posterioment, segurament quan ja s'intuïen els ullals del llop hipotecari, a can PSOE van corregir el tret i van situar aquestes qüestions com a prioritats de primer ordre. La intencionalitat, no ho discutiré, és clara. Ara bé, després d'assumir per activa i per passiva que el debat sobre l'avortament i el suïcidi assistit esdevé una efectiva cortina de fum, esvaïm la boira i posem-nos-hi de ple. I sense caure en alarmes decimonòniques inspirades per la patronal de la sotana més reaccionària. El debat sobre el dret a l'avortament i sobre l'eutanàsia és imprescindible. Des del govern no es pretén esperonar les dones "a acabar amb la vida de les seves criatures" o "liquidar el personal a càrrec de la Seguretat Social" com alerten boquetes plenes de naftalina. Des del govern, encara que sigui amb un incòmode oportunisme, es vol posar fil a l'agulla a dos assumptes que requereixen una adequada legislació. Ja tocava.