Educació, educació, i... (publicat a l'Avui)

A la recent estrenada Che, el Argentino, es pot observar la preocupació del Che per la formació dels seus analfabetíssims guerrillers. El comandante, interpretat per un magistral Benicio del Toro, alliçona la seva columna explicant que un poble sense estudis és un poble que es pot manipular. La puntualització del guerriller és, malauradament, encara vigent. Al món. I especialment a Espanya. Els resultats de l'informe anual de l'OCDE sobre educació són demolidors. L'Estat segueix a la cua pel que fa al nivell d'estudis de la població en edat de treballar. La proporció de persones d'entre 25 i 64 anys que només tenen estudis obligatoris en comparació amb la resta de membres d'aquest club de països desenvolupats és altíssima: la meitat de treballadors només han estudiat primària i la primera etapa -obligatòria- de secundària. O, cosa que és el mateix, en lloc de seguir estudiant, la meitat dels majors de 25 anys van optar -o s'hi van veure forçats, que també pot ser- per entrar al mercat de treball i deixar descansar els colzes per sempre. Del Toro-Guevara té raó: un poble sense estudis és un poble al qual es pot enredar, manipular i portar cap a carrerons sense sortida que més val no recordar. I un país que vol ser alguna cosa en una economia que precisament es diu del coneixement no es pot permetre suspendre any rere anys els exàmens internacionals en la matèria. Un dels grans polítics d'aquest país, amb Pujol, ha estat Maragall. Aquest, capaç d'intuir el futur com cap altre, quan era candidat a les eleccions del 99 va sorprendre propis i estranys condensant el seu projecte en només tres paraules: educació, educació i educació. Nou anys després, es pot dir que la va clavar.

Dones, dones, dones (publicat a l'Avui)

Sorprenent estudi de la Universitat de Londres publicat a la revista Science. O potser no tan sorprenent. Es demostra que la capacitat d'un nen per treure bones notes en matemàtiques està estretament vinculada a la formació de la mare. Que aquesta tingui estudis superiors és assenyalat pels investigadors com el principal factor que determinarà l'èxit del nen en els números, per sobre fins i tot de la formació del pare. Per què? A banda de donar per descomptat que més preparació garantirà la solvència dels pares a l'hora d'ajudar-los a enfrontar espinoses assignatures, els experts atribueixen la importància més gran de la mare a un fet inqüestionable: el paper preponderant que té aquesta a l'hora de tirar una família endavant. Amb les dades d'aquest estudi, es confirma que les mares encara es preocupen més de l'educació dels fills que no pas els seus cònjuges. Vegeu, si no, els resultats d'un altre informe presentat ahir mateix. Per cada home que abandona la feina per raons familiars, hi ha trenta dones que han fet el mateix. Amb l'altíssim cost que una decisió d'aquesta envergadura té per al futur de les seves carreres professionals. Desencoratjador. Elles, o bé pleguen de treballar, o bé s'enfronten a un repte doble: l'èxit laboral i l'èxit domèstic. D'això, alguns (i algunes) en diuen superdones. Superdones que, tanmateix, tenen un minisou, tal com subratlla el Parlament Europeu. Les fèmines cobren a la Unió Europea un quinze per cent de mitjana menys que els mascles. Espanya, en aquesta qüestió, presenta una estadística lleugeríssimament més positiva per a nosaltres: només cobrem un 13% menys que ells. Conclusió a l'allau de dades d'avui: les dones ens ocupem més dels fills, cobrem menys i, per acabar-ho d'adobar, ens veiem obligades sovint a deixar la feina. Perdoneu-me el pessimisme dominical. Però les xifres són tossudes.