Visionaris a Davos (publicat a l'Avui)

Ales muntanyes que el 1912 van allotjar la dona de Thomas Mann, Katia, s'hi cita anualment la flor i nata de les finances, la política i la faràndula mundial -que, pel que sembla, no inclou ningú del govern espanyol, que, entossudit a recomanar el pernil ibèric, ha oblidat assistir allà on es couen les castanyes de l'economia global-. A Davos s'hi han congregat sempre tots aquests homes i poques dones per passar revista al futur del món i garantir que res canviï, això és, que la distribució de la riquesa segueixi sent igual (d'injusta) i que la doctrina neoliberal conservi el seu vigor. Aquest any, tanmateix, la festa ha estat tenyida de dol: el salvatge capitalisme, l'orgia de la desregulació i la mà invisible de Smith han fracassat. Estrepitosament. Davant d'aquesta cruel (o dolça, segons com es miri) evidència, els molts homes i les poques dones de Davos, desorientats, no saben què fer. Ni, tampoc, aparentment, què dir. Després de cinc dies enclaustrats a la que va ser màgica muntanya, els gurus només han encertat a pronosticar que el món està abocat a patir "dràstics conflictes socials". Evidentment! Amb la previsió, esgarrifosa, que 50 milions (!) de treballadors poden perdre la feina el 2009 per culpa d'una crisi en la qual qui més ajudes rep és el gremi bancari, és inevitable (només faltaria!) que els carrers d'arreu esclatin de fúria. En comptes d'extreure conclusions del nivell de Petete, el que calen són solucions, ja!, perquè no hi hagi tants milions de damnificats. Molts dels assidus a Davos havien estat ferris defensors de la doctrina que ens ha portat el caos. Ara els toca rectificar. Fer política. I, sobretot, estimar Keynes com mai ho havien fet. Si no, els carrers cremaran. I amb raó.

Amb còfia i faldilleta (publicat a l'Avui)

Una desena d’infermeres i auxiliars de planta i consultes externes de la Clínica San Rafael, de Cadis, van ser castigades a principis d’any amb 30 euros menys de sou al mes per no vestir còfia, davantal (ajustat), faldilleta (curta) i mitges tal com els obligava el gerent. Les treballadores van denunciar la situació al·legant no només que se sentien discriminades i tractades com un mer objecte decoratiu sinó incomoditat a l’hora de fer la seva feina –la curtíssima faldilla, les impossibilitava, per exemple, a ajupir-se si volien preservar la roba interior, davant del pacient, en la intimitat–. Davant d’aquest fet, el sindicat Comissions Obreres va presentar una demanda contra l’empresa.

La setmana passada es va conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia: la vestimenta no suposa discriminació per raó de sexe ni suposa un problema en matèria de salut laboral. Aquesta roba, segons el tribnal, “no respon a un problema sexista o d’aprofitament singular del sexe en benefici de l’empresa i en detriment de la dona” sinó que respon, només, a l’objectiu de “donar a la clientela una bona imatge de l’empresa”. L’uniforme, segons la ment (masculina) que va dictar la sentència, és només una qüestió organitzativa i d’eficàcia empresarial. Si és així, des d’aquesta tribuna, i amb tota solemnitat, demano que el personal masculí de la clínica, des d’avui mateix, vesteixi també amb faldilla, còfia, davantal i mitja cenyida. D’aquesta manera les ombres de discriminació s’esvairan i la imatge empresarial en sortirà beneficiada i serà objecte de portades arreu del món. I al jutge del tribunal li reclamo abandoni la toga i s’encomani, només, a un tanga ben cenyit amb la balança de la justícia brodada. Si volia fama de bon masclot, així l’obtindrà.

Justiciota (publicat a l'Avui)

Contra l'habitual i moltes vegades falsot "les decisions de la justícia s'han de respectar", Zapatero y Rajoy han mostrat el seu desacord amb la mísera sanció de 1.500 euros que el CGPJ ha imposat al jutge Tirado. Ni més ni menys el jutge responsable que el presumpte assassí de la nena Mari Luz es passegés lliurement per carrers i avingudes durant dos anys tot i tenir una condemna pendent de complir. La reacció del president del govern i del president del PP exigint que la negligència del jutge sigui sancionada com una falta molt greu (i no pas simplement greu) és raonable. I desitjable. Tanmateix, quina és avui l'autoritat de Zapatero i Rajoy per parlar de justícia? I la de CiU? I la de PNB? Cap. Zero. Veure associades les sigles d'aquests partits polítics amb la del CGPJ fa tremolar. Sobretot després d'haver assistit a l'obscè repartiment de cromos que ha sigut la renovació de l'òrgan de govern de la justícia espanyola. Un òrgan de govern, que, atenció!, ha de garantir la independència dels jutges enfront de la resta de poders de l'Estat -entre els quals, esclar, el polític-. Per riure. ¿Estan legitimats Zapatero i Rajoy (i qualsevol representant de CiU i PNB) per parlar de justícia quan al CGPJ hi figuraran persones amb carnet i brillant full de serveis partidista? No. ¿L'encara diputat de CiU Ramon Camp, l'exdiputada del PNB Margarita Uría, l'exsecretària d'Estat Margarita Robles o la defensora de la teoria de la conspiració en l'11-M Gema Gallego garantiran la separació entre justícia i política? No. ¿Poden donar Rajoy i Zapatero lliçons del que ha de ser la justícia? No. Per ells, la justícia és un mer xiringuito per recompensar els serveis prestats. És justiciota, simplement. Un drama.