Després de la mani (publicat a l'Avui)

Mort i odi només generen més mort i més odi. Dissabte va ser desolador veure a la manifestació contra la massacre de Gaza cremes de la bandera israeliana o grups de manifestants, només homes, segurament convocats per alguna de les mesquites de la ciutat, proclamant paraules d’odi contra un poble, el jueu, que no té la culpa dels assassinats i matances del l’exèrcit israelià i el triangle de la mort que formen Olmert, Barak i Livni.

Ara bé, no us deixeu enredar com pretenen alguns dels que, a casa nostra, donen suport al govern israelià ometent, obscenament, els 350 nens i dones assassinats aquests dies. Aquests eren una minoria. La majoria dels que vam assistir a la manifestació –mares amb nens, avis, joves, famílies senceres– no ho vam fer alienats sota una histèria antiisraeliana. No pas. Ho vam fer indignats i indignades perquè, al segle XXI, un Estat democràtic obvia salvatgement totes les convencions de drets humans. I segueix matant.

Ahir, Villatoro deia que les tesis de Hamàs tenen més suport als carrers de Barcelona o Madrid que no pas Betlem o Ram Al·lah. Els que ens vam manifestar dissabte abominem el terrorisme. Tant com ens avergonyim que un país democràtic (ho segueix sent?), un dels nostres, Occident, sigui capaç d’assassinar innocents en sèrie per aconseguir, a saber quins són!, els seus objectius. I, alhora, perverteixi una paraula tan sagrada com democràcia. Les tesis de Hamàs, terroristes, mai seran ben vistes als carrers de Barcelona, ciutat també civilitzada. Els carrers de Barcelona, dissabte plens, com ahir els de Madrid, s’irriten per les víctimes. Siguin del bàndol que siguin. El problema és que, aclaparadorament, són palestines. I civils. És per això que demanen la fi de la massacre. I és per això que, si cal, tornarem a sortir al carrer.