"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme "
Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la Recherche Scientifique
Vostè afirma que els valors de mercat han entrat a l'esfera privada. Què vol dir?
Un cert llenguatge basat en la màxima n'hi ha prou amb voler per poder s'ha transferit de l'agenda de l'empresa a la vida privada. Es diu als individus que poden convertir-se en empresaris de la seva pròpia vida...
S'assimilen les persones a petites empreses.
Sí! És com si l'individu inventés una empresa, l'empresa de la seva pròpia vida. Una empresa que per tenir èxit aplica les estratègies del management...
Però també pot fracassar...
Exacte. O se'n surt o fracassa... Aquesta lògica és un niu de frustracions! Els que no triomfen es consideren perdedors... És per això que aquesta idea fa molt de mal a la societat, perquè els individus se senten culpables del seu fracàs. Es crea una societat de frustrats i perdedors...
Com es poden tornar a separar l'esfera pública i la privada?
Una societat sana és aquella en què l'esfera pública i la privada estan separades. Aquest és el principi de la democràcia liberal contemporània des del temps de Kant i Montesquieu. Amb el feixisme, això es va acabar: vida pública i privada es barrejaven, tot estava sota control. Després, amb la superació dels feixismes, les dues esferes es van tornar a separar...
I el capitalisme salvatge les ha confós de nou...
Aquest capitalisme, en què l'esfera pública i la privada no estan separades, suposa el risc que torni una nova forma de totalitarisme.
La crisi ho ha aturat? ¿O ens acosta a un nou totalitarisme?
Depèn de com es gestioni! De moment no s'està fent gaire... S'ha certificat que hi ha crisi, però no s'han presentat les solucions. A França la crisi podia ser una oportunitat per superar aquest capitalisme...
Sarkozy ho pregona...
D'una banda ho diu, però de l'altra està impulsant reformes sota una lògica neoliberal als hospitals, la justícia... Vol privatitzar l'espai públic i utilitza la mateixa lògica de l'empresa a l'escola, a les universitats...
En canvi, a Europa, Sarkozy és un referent...
Perquè de quina manera parla! Només fa discursos! A la seva campanya electoral el seu discurs era "tot mercat"; quan la crisi va esclatar, el discurs va ser "moralitzar el capitalisme". Sarkozy canvia el discurs segons el públic, i està ple de mentides...
El perill és la desafecció. Com es pot evitar?
Els polítics han de tenir un discurs veraç i han de dir les coses com són. L'única manera de reconstruir la confiança és no mentir...
En política sembla difícil...
Hannah Arendt deia que en un sistema en què hi ha mentida es destrueix la confiança...
Berlusconi diu bestieses i no se'n ressent.
A Itàlia s'ha anat massa lluny. Ja no hi ha opinió pública! Fins i tot els intel·lectuals ja no tenen coratge per oposar-se realment a Berlusconi. Això és molt perillós, perquè, si la gent no reacciona contra aquesta política, hi ha la possibilitat d'una nova forma de feixisme a Itàlia, a França i potser a la resta d'Europa.
L'exemple d'Obama és pot seguir a Europa?
Els Estats Units no han conegut els totalitarismes com Europa... A Europa, en un moment de crisi, als anys 30, van sorgir els feixismes...
La situació és equiparable?
Estem en una situació molt semblant a la dels anys 30... S'ha d'evitar que la política sigui una amalgama de discursos. El feixisme italià es va caracteritzar per la ideologia de l'amalgama: els valors del passat, la tradició, l'Església, la família, barrejats amb la idea de revolució, d'un home nou. Necessitem un discurs polític seriós amb valors com la igualtat, la llibertat, la solidaritat...
A la societat que descriu, l'individu ha de triomfar. Quin ha de ser el seu veritable objectiu?
Assolir coherència interna, integritat. No estar pendents del que es diu de nosaltres, sinó concentrar-nos en nosaltres mateixos, viure independement de la mirada de la societat...
L'individu no és lliure?
Avui es parla molt de llibertat, però no parem d'estar pendents de les imatges i els discursos que vénen de fora.. Avui l'individu no és lliure...
És paradoxal! ¿Al capitalisme no hi ha llibertat?
Estem en un món en què tot és paradoxal. Si analitza el llenguatge del management, veurà que està ple de paradoxes: es parla d'autonomia, i és una forma de submissió; es parla de benestar, i s'ha de treballar per a l'organització; es parla de compromís, i es busca flexibilitat... L'intel·lectual ha de desconstruir les paradoxes.
Pel que diu, anem cap a un nou totalitarisme o cap a una nova societat, més sana...
Depèn del que escollim... El pensament crític és molt important. Adorno, de l'Escola de Frankfurt, diu que el que menys hi havia als anys 30 era esperit crític. Les persones es van anar adormint... El més important, avui, és no perdre l'esperit crític, agafar distància respecte al que està passant i actuar de manera autònoma. El pensament és fonamental.
7 comentaris:
La filosofia és un món tan abstracte, tan subjectiu i tan poc concloent que perdre-hi el temps és una estupidesa...
tu creus, dimoni? en la filosofia hi ha l'explicació de tot el que fem, pensem.. ara i 1000 anys enrera...
I tu creus, Mar? Creus que en la filosofia hi ha l'explicació de tot el que fem? Creus que la filosofia explica les depressions endògenes fruit de manca de liti que alteren el comportament, i.e, el que fem? Creus que aquesta dona fa "filosofia" només per ser filòsofa? És ben fàcil dir que l'individu ara no és lliure. Quan ho ha estat més? Quan s'han reconegut per mitjà de lleis més llibertats que ara? I què graciós! Com sempre, l'individu no és lliure però ella, la gran filòsofa sí. I afirmar que el "sistema" [caixa de pandora d'aquell que no vol reconèixer les seves responsabilitats] genera individus frustats... basta veure les enquestes de valoració de la felicitat de Gallup per comprovar que, curiosament, els països que aposten més contundentment per l'economia de mercat són aquells on els seus ciutadans diuen ser més feliços. Què li fa por a la filòsofa, acceptar la diferència? Acceptar el fracàs? Competir per millorar?
Anys enrere ja vem tenir un sistema que renegava d'aquests valors, de l'esforç, el compromís, la competència i la iniciativa privada. El resultat foren rius de sang i pobresa.
Nota. El individuo "Ferran" pertenece a los "Adoradores del Litio", entidad secreta que atribuye a dicho elemento propiedades mágicas. Lo toman como sopa. Sus miembros tienen con la ley frecuentes "Litigios".
Nota. L'individu "Zutaten" pertany a la classe d'incapactitats racionals que en són incapaços d'entendre un raonament. Com estudiant de medicina puc afirmar que la propietat del liti com estabilitzador de l'ànim és certa. I que la seva mançana pot conduir a depressions. Deguda la manca de coneixements que fa palesa Zutaten li recomano l'estudi. Els "Adoradors de l'estudi" estaran encantats de rebre'l i de què en prengui com la sopa. I ell, segurament també. Ens estalviarem sentir bajanades.
Gràcies,
No, no, si Zutaten lleva razón. esayuno Cacao con Litio, condimento siempre con Litio. Picoteo Litio entre comidas. Hasta tengo ofertas de trabajo como pila alcalina.
Zutaten per fer-te passar pel Ferran almenys fes-ho en català. Analfabet... només se't pot imaginar amb bata blava i llapis a l'orella.
Publica un comentari a l'entrada