Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
L'esmorzar del dissabte (publicat a l'Avui)
Potser el millor moment de la setmana és l'esmorzar del dissabte. A mig matí, sense que la dictadura del despertador perfori la sensibilitat auditiva, és el moment per aixecar-se. Si l'economia no dóna per més i la nevera està ben proveïda, la primera parada és la cuina. Torrades del forn Boix, pernil, formatge, oli verge d'oliva i un bon cafè. Illy o Lavazza, sense excepció. Mentre degustes l'esmorzar, mentre acostes aquestes exuberants torrades a la boca, mentre olores l'inconfusible aroma d'aquest cafè, encara tot està per fer. Miles Davis de fons. Walkin', sempre. No saps què faràs el cap de setmana. No saps quin rumb prendràs. I tot, tot, està per fer. Ara bé, si el dispendi està permès, les terrasses de Barcelona, o algun racó de Ciutat Vella, són destí ideal. Indispensable. Una opció és el Kasparo. L'insuperable i famós bar s'amaga en una de les cantonades que dibuixa la plaça Vicenç Martorell. El servei, encantador. I el cafè, des de fa uns mesos, també Lavazza. Combinació perfecta a la qual el sol, si pot esquivar les fulles dels arbres que poblen la plaça, s'afegeix per il·luminar l'espessor tintada de la premsa del dia. Tanmateix, si la Boqueria és propera parada, sempre queda una altra opció per a aquest desitjadíssim esmorzar de dissabte: el Pinotxo. Encara que hagis de degustar el xuixo de la pastisseria Lys a peu dret, encara que hagis de netejar tu mateixa la taula, encara que t'agafin els vasos de cafè amb llet, plens a vessar, amb els dits fregant el líquid, encara que les escombraries siguin a tocar i inoportunin el menjar amb el mal aroma, val la pena. Encetar el dissabte, el cap de setmana, amb el somriure del Juanito, és impagable. Benvingut esmorzar del dissabte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
3 comentaris:
Jo pocs cops em faig un bon esmorçar el dissabte, ja que durant molts dissabtes pel matí dormo profundament, doncs pel divendres nit solc sortir...
Comentat això, vull dir també que l'article està prou bé, és entretingut... li falta una mica de vigor literari, però potser dintre del seu estil millor no posar-li-ho...
Salutacions als creadors de la web, i fins una altra!!
Xiqueta,
sembles un anunci del Kasparo...ja he llegit diverses vegades que el referencies. Podira parlar-te malament d'aquest bar de petits burgesos progres, però no ho faré. Simplement volia deixar constància de la teva publicitat.
Jo d'aquests barris de Ciutat Vella la nuit el que recordo són els esmorzars (o ressopons, segons com es miri) que feien en un forn i que hi anàvem en sortir dels Enfants Terribles.
Ui, i ara que recordo: La Musiqueta, L'Ovella Negra, El Abuelo, ...No se si deu existir tot allò encara....Snif!
Publica un comentari a l'entrada