Animalots a l'Aran (publicat a l'Avui)

Examinem els fets: uns caçadors s'endinsen al bosc a la cerca del porc senglar. O el que és el mateix, s'endinsen en un territori on ells, humans, no són la fauna natural. Segons la versió del caçador, Luis Turmo, un home que s'ha plantat davant dels focus una vegada i una altra lluint les ferides de guerra, l'óssa Hvala, sense motiu aparent, el va atacar etzibant-li una bona esgarrinxada a braç i cama. Accidentalment, segons el caçador -només tenim i tindrem la seva versió dels fets-, la seva arma es va disparar i l'animal, esfereït, va fugir. Davant d'aquesta circumstància, aïllada, i qui sap si provocada per la imprudència o actitud bel·ligerant de Turmo, la política de reintroducció de l'ós al Pirineu s'ha posat en qüestió. El Síndic d'Aran ha reclamat i exigit que capturin urgentment l'exemplar i tots els membres de la seva espècie. Argumenta que si les autoritats no atrapen l'animal immediatament, hi ha el perill que els caçadors, que pertanyen al grup dels éssers vius autoproclamats racionals, busquin l'óssa Hvala pels seus propis mitjans i la matin. Els individus en qüestió estan tan indignats, tan enfadats, tan irritats, que estan disposats a aplicar la justícia de la selva a la seva manera. És a dir, "tu m'esgarrinxes, jo et mato", sense ni tan sols deixar que veterinaris i experts puguin examinar les causes de l'estranya actitud de l'óssa. Davant la pressió del lobby caçador, mig Pirineu està buscant -i gastant recursos en l'escomesa- l'óssa Hvala, convertida, ja, en la bèstia de totes les bèsties. Tanmateix, imaginant una tropa de caçadors armats, colèrics, irreflexius, a la cerca de Hvala, es fa inevitable preguntar-se sobre la identitat dels veritables animalots de l'Aran.