Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Barcelona a Houston Street (publicat a l'Avui)
Tornem-hi. Quinze dies després, aquest entranyable racó del diari torna a ser un privilegiat refugi. Un llarg viatge a Nova York ha marcat aquest lapsus temporal. I ha tenyit d'encara més incredulitat l'observació d'algunes manies ben nostrades. Un d'aquests vespres a la gran capital d'Europa, que no és altra que Manhattan, l'opció escollida és anar a veure Vicky Cristina Barcelona. L'Angelika Film Center, situat a la vorera nord de Houston Street amb Mercer, a la frontera entre el Noho i el Soho, projecta l'última pel·lícula de Woody Allen. Al cartell lluminós fa goig veure el nom de la ciutat acompanyant l'exuberància i el talent de Pe, Johanson i Bardem. Ja dins la sala, només servidora i acompanyant som conscients dels rius de tinta que ha generat la pel·lícula a la nostra ciutat. I de com algunes plomes (plometes) del país han consagrat aquesta pel·lícula com la pitjor del director i han desqualificat l'audaç productor del film, Jaume Roures, culpant-lo de la suposada mala impressió (?!) que transmet l'obra d'Allen. El públic disfruta. Molt, moltíssim. En lloc d'aturar-se a examinar quina és la dicció i la versemblança de Rebecca Hall quan explica que estudia la cultura catalana, els novaiorquesos que han pagat 12 dòlars per veure la pel·lícula disfruten com fa temps que no feien amb un treball d'Allen. A la sortida, satisfeta amb el que acabo de veure, penso, només per un moment, en tots aquells i aquelles que s'han escarrassat a criticar el film. Sondejo alguna explicació mesuradament raonable. Miopia, excés de preocupació pel propi melic, i enveja, ràbia, contra els catalans que triomfen, com Roures. Ridículs vicis vistos des de l'altra banda de l'oceà que segur que algun dia, per ser més feliços, corregirem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
2 comentaris:
Relacionat amb el film i les reaccions que comentes, el 25 de setembre llegíem al diari El País una crítica ridiculitzant la versió catalana. Pura catalanofòbia, i publicada al diari de les esquerres espanyoles.
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Woody/Allen/catalan/elpepicul/20080925elpepicul_5/Tes/
Aquí en tens un altre encara més greu. És sorprenent com quatre frases en català poden arribar a generar tant d'odi:
http://www.arcadiespada.es/2008/10/04/4-de-octubre/
Publica un comentari a l'entrada