dimarts, 14 d’octubre del 2008
El codi Tura (publicat a l'Avui)
Ho vaig escriure fa uns mesos. Josep Pla estava equivocat. Un espanyol d’esquerres no té res a veure amb un espanyol de dretes. Com un català d’esquerres no és equiparable a un català de dretes. La setmana passada van abundar les esbatussades partidistes entorn de la figura de Companys. Mentre això succeïa, tanmateix, el govern del país treballava. A Justícia, a ple rendiment. Entre titulars i contratitulars, si vau afinar la vista, vau poder llegir que la consellera Tura acaba de presentar la seva proposta d’esborrany per modernitzar el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Què s’amaga darrere aquest enunciat? Una revolució en les estructures familiars catalanes, que, tard o d’hora irritarà els membres més carques de la patronal de la sotana i d’aquells sectors de la societat catalana més anquilosats. Tura està impulsant una reforma impensable a les conselleries de Justícia que regentava, in illo tempore, Unió Democràtica. Una reforma que és possible gràcies a allò que en la tramitació estatutària es va reivindicar: els drets històrics. Això és, el Codi Civil. Us faig cinc cèntims del que significarà aquesta llei: equiparació de tots els tipus d’estructures familiars. Família és: homoparental, monoparental, unions estables de parella o reconstituïda; els pares amb fills adoptats els hauran d’explicar que ho són quan siguin prou madurs; adéu al concepte custòdia. La consellera Tura introdueix la responsabilitat parental: ningú deixa de ser pare o mare encara que no tingui el fill a càrrec. I aposta per la igualtats de drets i deures dels progenitors. I una llarg etcètera d’articles que sacsejaran el vell concepte de família. La consellera Tura ho ha dit ben clar: són lleis per a una societat adulta. Confiem que tingui raó, i que la naftalina del país brilli per la seva absència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Pel que se (i així acostuma a interpretar-se) la famosa frase que és igual un espanyol de dretes que un d'esquerres s'ha d'aplicar des del punt de vista de les reivindicacions nacionals catalanes. És ben sabut que tan els uns com els altres s'uneixen per a ben poques coses i una d'aquestes és contra els nacionalismes "perifèrics". Ja se sap, menyspreen allò que ignoren. Sobre la resta de l'article, bé, no conec el projecte de llei en detall però algun dia calia adequar la llei a la societat (la segona sempre va més de pressa que la primera)encara que això d'obligar els pares adoptius a dir al fill que és adoptat potser no calia. Normalment ja ho fan quan arriba el moment adient (De fet, quan el nen és d'una altra raça ja s'ho acostuma a imaginar).
Jo mai he entès la tírria de certa esquerra cap a Josep Pla. Que no fos un revolucionari de la FAI no vol dir que fos de dretes, més aviat el situaria en un cert liberalisme d'esquerres, a la manera anglesa. De fet Josep Pla va tenir sempre molt bones relacions amb l'esquerra catalana, el seu primer editor i amic era el socialista Armengou, i l'any 1925 visità la Unió soviètica i el seu Cicerone fou, ni més ni menys, que el mateix Andreu Nin. Curiosament qui el va ficar en contacte amb el dirigent trotskista fou en "Cambó", és a dir, les dretes catalanes es relacionaven amistosament amb el revolucionari, mentre l'esquerra espanyola l'assassinava. Morta la veritable esquerra catalana aquesta tornà a renéixer deformada en forma de maoísme i socialisme post-falangista, i és lògic imaginar que amb aquests no s'hi entengués en Pla, i tampoc ells, que van arribar a deformar la seva figura fins a convertir-lo en un espia de Franco. Quan parlava Pla de l'espanyol d'esquerres i el de dretes sabia molt bé el que es deia, molts amics seus havien perdut la vida per culpa dels uns i els altres. Crec que banalitzar tan frivolament la figura de Pla no és just.
Cada cop és més ridícul el que aquí s'escriu. Quina novetat és que un és pare o mare les 24 hores del dia quant té fills? Què té de revolucionari parlar de major responsabilitat individual? El que sorprén és que l'esquerra parli tant de família i de responsabilitat i ordre, no rés més. I per la seva informació, la conselleria de Justícia de Catalunya va ser pionera a Espanya en moure fitxa sobre el tema de les parelles de fet; en temps d'Unió.
Publica un comentari a l'entrada