Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Cotxe, germà i ambaixada (publicat a l'Avui)
La concatenació de nyaps de líders republicans erosionen, dia a dia, la reputació governamental de la formació. Vegem-ne uns exemples. U: el cas Benach. El fet que s'hagués equipat el cotxe per disposar d'una "oficina mòbil" té, en certa manera, justificació. El que és inconcebible, propi de polítics que obliden que es deuen als ciutadans, és que una bona part dels cotxes oficials del país tinguin els vidres tintats. Entre ells, és clar, el del president del Parlament. Amagar-se darrere l'opacitat del vidre no s'explica per motius de seguretat. S'explica, simplement, per supèrbia. El polític serveix al poble, fa de mitjancer entre el ciutadà i l'administració, i, per tant, l'últim que ha de fer és aïllar-se en una ridícula bombolla de presumpció. La bona política passa per la proximitat. Molts no ho han entès. Dos: un altre nyap, dels grossos, que resta honorabilitat a ERC com a força de govern: el nomenament del germà Apel·les com a ambaixador de Catalunya a París. Apel·les, de desconegudes dots per a ostentar un càrrec d'aquesta magnitud, ha passat per davant d'acreditadíssims professionals que exercirien, amb mestratge, aquest càrrec. Penós. Tres: a aquesta incòmoda llista de greuges, un últim apunt, indicatiu de la volada que tenen els afers exteriors del país. Aquesta setmana, Carod (Josep-Lluís), ha anunciat que la delegació de la Generalitat a Estats Units estarà ubicada al Rockefeller Center. ¿És que no hi ha llocs més insignes -i econòmics- a Nova York? ¿És que només coneixen aquest temple del turista xancletaire a la ciutat dels gratacels? ¿Han visitat els Villages? ¿Coneixen els Upper Sides? Si es descuiden, obren la seu a la Trump Tower. El súmmum del mal gust: u, dos i tres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
1 comentari:
En Joan Clos volia un Fòrum, un Fòrum de les cultures i una samba amb en Carlinhos Brown. Per aquesta raó es van destinar unes quantes desenes de milers de milions de les antigues pessetes. Es van fer quatre nyaps de formigó, i apa, els diners van servir per aconseguir pujar de preu el sòl públic de Barcelona i així poder cobrar més impostos per l'Ajuntament, a costa d'ofegar el pobre menjaire) i de pas arreglar els comptes d'ues quantes constructores "amigues". Com l'espectacle feia una mica de ferum, i corria perill que perdessin l'alcaldia, ens el van enviar a Madrid, a fer de senyor ministre de justícia (perdó, d'indústria) i acabades les caipirinhes a ballar una mica de chotis. Com l'objectiu era fer-lo fora de Barcelona, quan es va acabar la legislatura es va trobar a l'atur. Però calia enviar-lo més lluny, no fos que s'entrabanqués amb la parla i en deixés anar alguna. Així que li van fer un lloc a l'ambaixada de Turquia, tot i que no és coneix de l'home cap mena de capacitat diplomàtica, de fet ni es coneix que sàpiga parlar correctament cap llengua, ni sintaxi, ni lèxic, ni fonètica. Però el negoci dóna per fer unes festasses magnífiques i ben lluny de la premsa. I ara en Zapatero ens diu que destinarà uns quants centenars de milions d'eurons a rescatar bancs i hipoteques, que en realitat serviran per rescatar algunes empreses que entre d'altres xoriçades, ens van construir el fòrum de les cultures. I apa, a vendre diaris, més ben dit, a regalar subscripcions gratuïtes, i després ens donaran un bon pessic de subvenció per diari regalat. I amb aquests diners li farem un bon regalet al Fernando Savater, que tan bona feina fa per la causa, per la causa de la "gauche divine", que és a dir, un senyor més reaccionari que el Papa però que té el glamour d'haver-se llegit algun dia un llibre de Marx. I així anem, sempre al costat dels poderosos, al costat de l'ABC español (amb ñ) i dels comptes de Godó i de Lara. I així, al costat dels poderosos és com s'aprèn a ostentar un càrrec de tal magnitud, de fet, no cal ostentar res, només es tracta de ser-hi i pactar amb aquests senyors tan importants per tal que et deixin tranquil. Tu no els toques les pessigolles i ells et fan pujar, oi què funciona així?
Publica un comentari a l'entrada