Manifestants: sí o no? (publicat a l'Avui)

Tertúlia a cal mestre. És a dir, a can Cuní. La pregunta del dia és si està justificat, en el cas d'acomiadaments massius, que es facin manifestacions a la ronda que tallin la circulació, amb les incomoditats que es deriven per a la ciutadania. Servidora pren el torn de paraula després de la resta de contertulians, que han condemnat, en grau desigual, i amb condescendència també desigual, cal dir-ho, l'actitud dels treballadors de la multinacional nipona. Prenc la paraula i exposo els meus dubtes sobre la meva autoritat (moral), des de la còmoda cadira de tertuliana del programa de més audiència de TV3, de jutjar la desesperació d'aquests 1.680 treballadors condemnats a fer cua al Servei Català d'Ocupació. Estalvio detalls sobre la (inusitada) irritació que va mostrar un dels meus companys de taula en sentir-me dir aquestes paraules. Però no us estalvio els meus arguments per solidaritzar-me amb els treballadors de Nissan. Els futurs acomiadats, si el govern no ho atura, són la punta de llança d'un tsunami que afectarà tots els sectors de l'economia. Tu i jo, si res no ho impedeix, també podem veure'ns abocats al mateix destí que els 1.680 treballadors de Nissan. Per això dues hores d'incòmoda aturada a la ronda no ens han de distreure de la nostra inevitable solidaritat amb els acomiadats (o autònoms) que passaran, com diria León de Aranoa, els propers dilluns al sol. No errem el tret. L'atur és un problema que afecta tota la comunitat ciutadana. I les responsabilitats les hem d'exigir a les empreses que aprofiten l'avinentesa conjuntural per presentar expedients tramats fa molt temps. I a un govern que, confiem -confio- exercirà el lideratge impulsant les reformes i mesures necessàries per treure'ns d'aquest atzucac anomenat crisi.