La crisi que va patir Espanya a finals dels vuitanta va ser més greu que l'actual / L'absència d'ètica es tradueix en una mala regulació / La falta d'unitat a la UE és incomprensible"
Els seus constants viatges a la Xina com a titular de la càtedra d'Espanya a la China Europe International Business School permeten a Alfred Pastor observar la crisi actual des d'una àmplia perspectiva, que no escatima reflexions sobre l'ètica.
Vostè ha dit que la crisi de finals dels 80 va ser més greu que l'actual...
Per a l'economia espanyola sí. Estem patint de retruc una crisi financera que pot ser molt seriosa. Si l'interbancari i la crisi de liquiditat no s'arreglen, tenim un problema greu. Però dono per descomptat que aquesta crisi financera s'arreglarà i la situació actual durarà poques setmanes més.
Quin és l'escenari a Espanya?
Nosaltres estem patint el final d'una bombolla immobiliària. I això sempre és seriós: l'habitatge és una part molt important de la riquesa de les famílies; i la construcció és una part important de l'activitat econòmica.Però en termes de retallada d'ocupació i caiguda del PIB el que va passar a Espanya a finals dels anys 80 va ser molt pitjor que això: va desaparèixer la siderúrgia, la construcció naval, els béns d'equipament i la mineria del carbó. Va ser el moment de la famosa reconversió industrial. I també vam patir una crisi bancària que va ser una de les cinc crisis bancàries serioses que hi va haver a Europa. Tot això va ser molt més greu que el que patirem ara.
¿El sistema financer espanyol té unes bones bases, com diu el govern?
És un sistema financer sòlid. Però el 31 de desembre del 2007 els dipòsits de la banca estrangera a la banca espanyola eren el 14% del passiu, és a dir, 468.000 milions d'euros. Si no es presten aquests diners, haurem de reduir el crèdit!
¿El problema més important per a Espanya és la manca de liquiditat?
És el primer problema, el més urgent. El segon es deriva de la crisi immobiliària, que provocarà un fort augment de la morositat. Tanmateix, si el sistema financer internacional es normalitza el nostre sistema resistirà.
Ha actuat bé el govern espanyol?
No n'estic segur. A l'administració i al Banc d'Espanya hi ha gent competent per fer-se càrrec de la situació i dissenyar un programa coherent, però falta que els escoltin. De moment, el govern ha dotat una quantitat de diners per comprar actius bons de la banca. Però si ho mirem amb perspectiva, veiem que els actius bons ja es compren sols. El que valdria la pena és que el govern comprés també actius dolents. I en segon lloc no sé si és millor comprar actius o bé donar garanties perquè els bancs es prestin entre ells...
La clau és el mercat interbancari...
En efecte, i de moment sembla que el govern no ha apuntat cap a aquesta direcció. Ara bé, això pot ser degut al fet que no pot actuar amb independència del que faci el BCE.
S'hauria de fer a escala europea?
Sembla mentida que no s'hagi actuat en aquesta direcció. Les diferències que separen als països europeus són tan petites! Vist des de fora, des de la Xina, aquesta manca d'unitat és incomprensible.
¿L'aval al mercat interbancari a escala europea és indispensable?
Si pensés que és indispensable aleshores sí que pensaria que ens trobem davant d'un problema sense solució, perquè no estic segur que es posin d'acord. Les garanties nacionals poden ser suficients, però és una manera molt ineficient d'actuar...
Què ha fallat en aquesta crisi?
La crisi es deu a una bombolla que ha esclatat. El gran problema ha estat la titulització i venda d'hipoteques dolentes, que ha creat incertesa sobre els actius dels bancs. Aquests actius no s'haurien d'haver permès.
La regulació ha estat obsoleta?
Obsoleta no és la paraula. El problema és que s'han derogat normes i que no s'ha volgut regular. I en això un gran responsable és Greenspan.
Greenspan ha passat de ser estimat a odiat...
Greenspan va presidir una època de bonança a la qual va contribuir abaixant sistemàticament el preu del diner. I es va equivocar. En canvi el BCE s'ha comportat molt millor, tot i que no ha estat sotmès a les pressions dels interessos financers a què ha estat sotmesa la Reserva Federal.
La poca ètica ha estat fonamental...
En efecte. I l'absència d'ètica s'acaba traduint en una mala regulació. La regulació serveix per donar pautes a la gent i per no posar-nos davant de temptacions massa grans.
La regulació ha de corregir els incentius nocius...
Corregirà els incentius nocius. I es regularan millor alguns instruments financers, i fins i tot, potser, alguns es prohibiran. Es revisaran les normes comptables i també la llibertat de moviments de capital.
La intervenció estatal és la que salvarà el capitalisme...
Sempre ha estat així! L'economia de mercat és una economia regulada!
Quines lliçons se n'han de treure?
S'ha de posar l'afany de guany en el seu lloc a l'escala de valors d'una societat. No podem convertir en herois dels que es fan multimilionaris amb aquests negocis. La legislació no és l'única forma de marcar pautes. La sanció social també té importància. I en aquest moment no hi és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada