Si fa unes setmanes glossava els atributs de les bèsties de l'Aran -els caçadors, no pas la pobra óssa Hvala-, avui em centraré amb les bestiotes de Medinaceli (i altres racons de l'Estat, inclosa la nostra estimada Catalunya). És diumenge a la tarda. Els efectes col·laterals -de moment poc substanciables- de la washingtoniana cimera dels G-20 encara ressonen arreu. Les manifestacions pels primers damnificats de la crisi econòmica comencen a ser objecte predilecte de les tertúlies. Però una imatge, la d'un brau sagnant a la pàgina d'inici de l'AVUI.cat, el toro júbilo de la soriana Medinaceli condiciona la cita d'avui. La foto és colpidora. Es veu el toro amb cara d'horror, ulls plens de desesperació, morro ple de sang i, cosa que és més terrible, les banyes lligades a dues boles de foc. D'un foc encès prèviament pels desgraciats, que, any rere any, s'escuden en una vella tradició dels ibers per legitimar la tortura de l'animal. Uns desgraciats que viuen una orgia de salvatge delit contemplant com el brau agita embogit la testa per desfer-se de l'ardent canallada humana. En una setmana en què un altre toro ha estat notícia a Catalunya, el que il·lustra la portada de The Economist, un brau que ha fet esquinçar, estèrilment, les vestidures de més d'un i que ha estat bona excusa perquè Carod amenaci d'impulsar més ambaixades, l'animal de Medinaceli, torturat aquest cap de setmana, ha passat desapercebut. Però no tan desapercebut com la notícia que el Parlament, dimecres passat, va admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular que promou la prohibició de les corrides de toros i altres espectacles taurins. Necessiten 50.000 signatures. Si esteu tips de bestiotes (humanes), el suport a aquesta ILP és inexcusable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada