No, you can't (publicat a l'Avui)

El 4 de novembre de 2008 ha passat a la història amb lletres d'or per l'elecció d'Obama. Tanmateix, també té un regust amarguíssim. Enfront del potentíssim Yes, we can, els homosexuals de Califòrnia van haver d'escoltar, fa una setmana, un eixordador, i vergonyant, a aquestes alçades, No, you can't. En aquest Estat, capdavanter del progressisme nord-americà, es va votar la Proposició 8, que pretenia (i ha aconseguit) modificar la Constitució i impedir les bodes gais, legalitzades pel Tribunal Superior de Justícia de Califòrnia el maig passat. Per una ajustat marge de quatre punts, els carques i reaccionaris de l'Estat, els essencialistes del vocable matrimoni, van aconseguir limitar els drets d'una bona part de la població. Tot i la potència del no a la Proposició 8 de San Francisco i Silicon Valley, amb percentatges a favor de mantenir el matrimoni homosexual al voltant del 75%, la naftalina i el puritanisme de la Califòrnia rural es van carregar el dret de qualsevol parella homosexual a contraure una cosa tan poc perillosa com és el matrimoni. Durant el lapse de temps en què aquest dret ha estat vigent, la cèlebre Ellen DeGeneres ha pogut casar-se amb la guapíssima Portia de Rossi. I cito precisament DeGeneres perquè l'entrevista que va fer, durant la campanya electoral, al candidat McCain no té desperdici. Enfront de la frescor i seducció de la presentadora, el republicà, desconcertat, va aparèixer com un tòtil, repetint, sense explicar-se, la idea que el matrimoni només pot ser entre un home i una dona. Si el canvi d'Obama ha de ser global, el No, you can't californià hauria d'esdevenir un contundent Yes, we can. Després de derruir la barrera racial, toca esmicolar la sexual.