Cristofòbia i altres pecats (publicat a l'Avui)

Article 16.3 de la sacronsanta (ai!) Constitució: "Cap confessió tindrà caràcter estatal". Claríssim, oi? Doncs sembla que alguns, pertanyents a la patronal de la sotana, no ho tenen tan clar. Fins al punt que diumenge l'arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, es va atrevir a proclamar, sense cap mena de vergonya, que a Espanya hi ha "cristofòbia". "Se'm criticarà, però ¿què importa? La nostra societat està malalta, molt malalta", va sentenciar el també vicepresident de la Conferència Episcopal. Sense entrar en discussions sobre qui pateix, realment, cap malaltia, contextualitzaré la frase de Cañizares. Don Antonio està enfadat -molt enfadat- perquè un jutge ha dictaminat que es retiri un crucifix d'una aula d'una escola -pública!- de Valladolid. ¿És que no ha llegit la Constitució, don Antonio? Però és que, a més, l'arquebisbe també està irritat perquè al Congrés, aquell que és dipositari de la sobirania popular dels espanyols i espanyoles, no s'hi instal·larà una placa en homenatge a Sor Maravillas, monja ultraconservadora que al seu dia va aconsellar a les seves congèneres: "Deixa't manar. Deixat subjectar i menysprear. I seràs perfecta". Avui, dia internacional contra la violència vers les dones, és una bona ocasió per recordar les paraules de la dona per la qual el president del Congrés, José Bono, va insultar barroerament els seus companys de files perquè es van oposar a tal placa. I ja que parlem de plaques, i, en definitiva, d'honrar la memòria d'una monja, repassem què va dir ahir el cardenal Rouco Varela respecte la memòria, en aquest cas històrica: "A vegades és necessari oblidar". ¿En què quedem, Don Rouco: memòria sí o memòria no?