08001 (publicat a l'Avui)

Aquest ha estat (i serà) sempre el meu codi postal. L’1. El districte, Ciutat Vella. El barri, el Raval. Únic, inconfusible. I tantes vegades maltractat per facilots perjudicis dels que no hi viuen. Comprensible. Si alguna cosa transcendeix del que és el cor de Barcelona als mitjans de comunicació, són males notícies. Nomadisme a la Barceloneta, pixats al Born, atracaments a la Rambla, putes... En efecte, al barri tenim tot això. I més. Negatiu i positiu. Perquè només aquelles zones plenes de vida, en efervescència, aquelles zones que esdevenen porta d’entrada als visitants, concentren misèria i indigència en quantitats tan abuntants. Però precisament pel fet de ser porta d’entrada, el barri és tan apassionant. Som, els ravalers, els ciutatvellencs, el que seran molts barcelonins d’aquí a no tants anys. El gresol de cultures, olors, colors, s’estendrà, tard o d’hora, a tota la ciutat. I la ment oberta que per força tenim impregnarà Barcelona. Rambles, flors, mestissatge, bars centenaris. Des del Marsella de Sant Pau a l’Almirall de Joaquim Costa, de Can Viader de Xuclà a la petrixoliana Pallaresa. Bars sovintejats amb els amics; granges visitades amb la iaia Carme –afamada admiradora dels millors suïssos de la ciutat–. Una cartografia que és ja la de la meva vida. I la de tots els que habitem aquesta petita gran ciutat. Antics i nouvinguts que observem, astorats i amb sornegueria, els recels i por que tenallen els que per primera vegada s’endinsen per Ferlandina. O per Sant Ramon. O per Banys Nous. O per Banys Vells. 08001 és, a fi de comptes, una denominació d’origen. Una garantia d’autenticitat. Barcelona és immensa, fascinant. Ciutat Vella, el Raval, són el germen de la seva identitat.