Llegeixo els arguments d’una mestressa de casa a favor de la candidata republicana a la vicepresidència, Sarah Palin: “Tenir Palin a la Casa Blanca és com si hi fos jo mateixa”. En efecte, si alguna cosa té la governadora d’Alaska són unes credencials similars a la de moltes de les seves compatriotes: fins fa poc no tenia passaport –per què el volia si no havia viatjat mai fora dels Estats Units?–, estudis a universitats de rang mitjà baix, un expedient acadèmic grisot, mentalitat conservadora i vida consagrada a portar els seus fills a entrenar hoquei –d’aquí l’apel·latiu de Hockey mom–. És, certament, l’altra cara de la moneda del que representa Obama: elitista, universitats de primer nivell, oratòria elaborada, mestissatge familiar, currículum acadèmic impecable i amic de les celebritats de Hollywood, començant per l’atractivíssima Scarlet Johanson.Si l’estrella de Palin brilla amb intensitat i la d’Obama fa uns dies que declina és perquè, segons sembla, el que cotitza d’un polític és que l’electorat s’hi pugui identificar. L’exòtic Obama al costat de la simplota Palin no té res a fer. L’aspirant a manar un país, segons aquesta lògica, ha de ser un fidel reflex del votant mitjà perquè aquest s’hi pugui veure representat, independentment de la seva preparació. I això voldria dir que l’única manera d’acostar política i ciutadania és escollir personatges simples, plans, comuns. Però també podem somiar i imaginar que el polític ha de ser algú amb un currículum acadèmic i professional acreditat. Algú capaç d’inspirar els seus votants perquè aquests aspirin a donar el millor d’ells mateixos. Un algú com Obama. Si fos així, la política recuperaria credibilitat. I màgia. Que ja convindria.
3 comentaris:
Mar, No veig que sigui tan dolent no tenir passaport o no haver sortit "de casa" quan un s´hi troba prou bé. No estem predicant la sostenibilitat i l´ecologisme ?
Hem d´estar pendents sempre del que fan els altres, d´apuntar-nos a tots el viatges, creuers, i el consumisme imperant ? No sé quin és el discurs del Barack Obama, però per la descripció que en feu no sembla tampoc el paradigma d´aquesta societat que predica la progressia del "Bicing"... i poca cosa més.
Cordialment,
Sí, tens raó, però tot això em recorda molt al cas d'en Montilla. És un ciutadà com tu, un que va venir de la immigració i amb treball i esforç ha arribat a president, tot i no tenir estudis perquè havia de treballar. En Montilla, per això, sí que viatjava, tot i ser de família obrera (?), llàstima que en aquest cas no ho va aprofitar per aprendre idiomes. La Palin és membre de la societat del rifle, al Montilla l'anomenaven "El Guerrillero". La Palin deien que era independentista, del Montilla en diuen que es farà independentista. Veus com tenen molts punts en comú?
I si el candidat demócrata fos un "del montón" com la Palin i el republicá un elitista, llavors segur que glossaria les virtuts de que els qui governen siguin persones amb poca distància respecte els governats...
Publica un comentari a l'entrada