Invisibles (publicat a l'Avui)

Atureu les màquines. Oblideu-vos, només per un moment -és possible- del debat sobre el nou model de finançament. Reorienteu els objectius de les càmeres. Dilluns es va presentar l'Informe de la inclusió social a Espanya 2008, de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Les conclusions són demolidores. El 19% dels catalans és pobre. A Catalunya, el 21,7% de nens d'entre 0 i 16 anys viuen per sota pel llindar de la pobresa. Al conjunt de l'Estat, el percentatge arriba fins al 24%. O, cosa que és el mateix, un de cada cinc menors de 16 anys viu a la pobresa al nostre europeíssim país. Més dades. La meitat de les persones entre 26 i 35 anys serien pobres si s'emancipessin. Gravíssim. Els focus informatiu, tanmateix, està molt lluny d'aquests no-ciutadans. Infants o adults que malgrat, o precisament per la seva precarietat vital, són els grans oblidats del debat polític. El finançament és important. Precisament hauria de servir per atendre, també, aquests invisibles que habiten els carrers de la ciutat. Al Raval n'estem summament especialitzats. I els seus carrers són de visita recomanable per a aquells que no baixen de la Diagonal. Robadors, plaça Oleguer, Santa Madrona són escenaris idonis per il·lustrar asèptiques dades. Un bany de realitat és, sovint, convenient. També ho és per a aquells que s'esbatussen pel finançament talment com si discutissin sobre el sexe dels àngels mentre obliden per a què volen els calés. Més enllà del rèdit polític curtterminista, hi ha vida. Molta. I precària. Si a Catalunya calen diners és, precisament, per atendre els col·lapsadíssims serveis socials i els seus usuaris, i no pas per obtenir un bon resultat d'aquí a quatre anys. Feu el (fotut) favor de tenir-ho ben present.