Una dona mana a Israel (publicat l'Avui)

Un dels diaris estatals de més tirada, poc sospitós de practicar el pensament reaccionari, titulava ahir en portada: "Una dona tornarà a dirigir Israel". La dona no és una desconeguda per als que segueixen amb interès el conflicte del Pròxim Orient. Per tant, perfectament s'hauria pogut posar el seu nom, en lloc de ressenyar, simplement, la seva composició cromosòmica XX. És Tzipi Livni, l'actual ministra d'Exteriors del país, que dimecres es va imposar a les eleccions primàries del governamental partit Kadima. En virtut de la seva nova posició, és més que probable que es converteixi, pròximament, en la nova primera ministra israeliana, en substitució del dimissionari Ehud Olmert. Livni, exagent del Mossad -servei secret israelià-, es convertiria així en la segona dona que ocuparia aquest càrrec, després de Golda Meir -primera ministra entre el 1969 i el 1974. Entenc que per al diari en qüestió sigui excepcional que una dona sigui primer ministre. I certament ho seria a Espanya, Però a Israel, pel que acabo de comentar, no. D'altra banda, ¿què ens aporta que ens diguin en portada que serà una dona qui governarà Israel? Amb aquesta informació no sabem si és del partit Laborista, del Kadima, del Likud o ultraortodoxa. I tampoc sabem quin és el seu posicionament respecte dels seus veïns palestins. La seva condició femenina no implica, en cap cas, que sigui partidària de negociar amb el president palestí Abbas. Utilitzant els termes de la política israeliana, el seu sexe no pressuposa que sigui colom. Com tampoc no ens informa de si és falcó, és a dir, partidària de la mà dura. El titular d'aquest diari, si em permeteu, i amb tota la modèstia, va ser errat. I és nascut del perjudici. Lleig.