La fruita podrida (publicat a l'Avui)

Quan la crisi econòmica encara no collava, quan la crisi no era encara una crisi sinó un saludable "desengreixament", en paraules del ministre Sebastián, Zapatero va comprometre's a aplicar una doctrina econòmica d'esquerres i a no retallar les polítiques socials. A finals d'agost, conscient de les ordres del cap suprem, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, fent gala de la seva militància socialista, va instar les grans empreses a pessigar els seus opulents beneficis en lloc de congelar els salaris dels treballadors per fer front a l'adversa conjuntura. Tanmateix, ahir, alliberant-se de la cotilla social (i socialista), va anunciar que bloquejarà les contractacions d'immigrants si l'atur no frena. D'esquerres, sí. Però només per als espanyols. Amb aquest advertiment, el ministre va aconseguir unir en la crítica UGT, CCOO, ERC, ICV, CiU, PNB i el govern català, que van mostrar la seva oposició a aquesta decisió. Corbacho no només es llança al populisme més barat -els espanyols primer-, sinó que intenta deslliurar el govern de qualsevol responsabilitat sobre els 2,5 milions de persones que fan avui cua a l'Inem. La culpa, va deixar entendre, és dels immigrants. No s'equivoqui. La responsabilitat de preveure i arbitrar els mecanismes per frenar l'atur és seva. I no pas d'aquell senegalès que treballa a la campanya de recollida de fruita de Lleida. Una fruita, que, per cert, es neguen a collir els aturats del país. La consellera Serna va explicar que Treball va trucar a 1.500 aturats perquè participessin en la recollida d'enguany. Només 500 van acceptar. ¿I si en lloc de culpar els immigrants el ministre Corbacho s'ocupa dels 1.000 que van rebutjar la feina? Això, tanmateix, potser no seria vist com a economia d'esquerres. I l'electorat, espanyol, el castigaria.