Aquelles mentides (Publicat a l'Avui)

Mentides. Veritats falses. Realitats fictícies. Què seria de la il·lusió de les criatures si els desvelessin, a l'edat més tendra, la vertadera identitat de Gaspar, Melcior i Baltasar? La nit del 5 al 6 de gener es convertiria en una vulgarota nit, només matisada per l'opulència que suposen les moderníssimes joguines amb què els obsequiem. Ahir vaig pensar en aquesta il·lusió. En la màgia d'aquelles coses que hem cregut certes durant una pila d'anys, ens han fet il·lusionar, i que, un dia, el maleït dia, es revelen falses. Ahir, mentre mirava de reüll el 3/24, vaig congelar la vista en el retolet que anunciava la revetlla. "La nit més curta de l'any", escrivien els companys de TV3. Mentida!

Diumenge vaig parlar amb el Mikko, l'amic finlandès amb què vaig compartir nou mesos pis (urgències econòmiques m'hi van obligar, com a molts d'altres companys de generació). Em va comentar el seu esgotament per la festa que havia fet la nit anterior en una cabana ubicada a la vora d'un dels preciosos llacs que foraden el seu país per donar la benviguda al solstici d'estiu. "The shortest night in the year. The most magical", va exclamar. I jo, beneita, crèdula, el vaig corregir. "No, Mikko, t'equivoques, la nit més curta de l'any és el 23 de juny, la revetlla de Sant Joan, don't you remember?". Així ho havia cregut sempre. Fins que un nòrdic va entrar a la meva vida. I em va mostrar allò que és incontestable. L'evidència científico-empírica. Després d'una densa disquisició en anglès sobre les posicions del sol, el Mikko em va fer veure la més crua veritat. La nit més curta de l'any és la del 21 de juny. Segurament una nit, que, com jo, vau passar dormint. Aquelles mentides...