La regla número 1 que ha de complir qualsevol persona que participi o protagonitzi un acte públic és no mastegar xiclet. N'hi ha, però, que han nascut per incomplir les regles i per passar-se per allà on volen el més mínim sentit de l'educació. Tant se val els títols nobiliaris que tingui l'individu o indivídua, que quan la vulgaritat es porta a la sang, per molt blavosa que sigui, aflora en el moment més impensat. I ho fa en forma d'una xuleria indomada que té en un salivós xiclet remastegat a la boca una perfecta metàfora.
Aquest salivós xiclet patia el passat 23 de maig les rabioses queixalades d'Esperanza Aguirre, absolutament descol·locada per l'escridassada amb què la van obsequiar els treballadors de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Les imatges, censurades pel Telemadrid salvapàtries, es poden gaudir a YouTube. Si voleu entendre en què consisteix això de la reivindicada ànima liberal, no us ho penseu, inseriu aguirre i ramón y cajal a la caixeta i, màgia!, trobareu un vídeo que complirà amb escreix les vostres expectatives. Durant una visita al centre, una bona colla de treballadors van substituir les alabances per una concentració altament sonora a favor de la sanitat pública. La lideresa, en lloc d'ignorar els concentrats o d'intentar dialogar-hi per esbrinar les causes de la irritació del personal sanitari (ben vist, prou que ho deu saber), opta per encarar-se als treballadors fent gala d'uns gestos xulescos que ni els toreros de Las Ventas. "Pagats per fotre soroll", els diu mentre va massacrant el xiclet. Al nivell del Sarkozy, quan va etzibar a un home que no el va voler saludar: "Toca el dos, pobre imbècil". La dreta europea, vaja.
Vegeu el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=zPciE23c7xo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada