Tribals (Publicat a l'Avui)

"Aquest és dels nostres". Hi ha individus i indivídues que tenen la necessitat imperiosa de dibuixar línies divisòries entre els seus semblants. Volen identificar qui està amb ells. I els que (creuen que) estan contra ells. Com a l'antiga tribu. Inseguretat, soledat, acomplexament fan que aquests éssers necessitin sentir-se membres d'un ens superior. Del que ells diuen els meus. Des de dijous el Raval ha estat invadit per la tribu dels sónars. Nois i noies d'arreu d'Europa, vestits a l'última, uniformats amb coloristes Rayban Wayfarer (tot torna!) i àvids de cremar-se amb sol primoestival barceloní al ritme de la música més sincopada. Al Raval els danys col·laterals són pronunciats. Merda escapampada arreu. El meu gos (i els seus congèneres ravalers) passejant atordits, cua entre cames, pel barri. Però tot sigui per convertir la ciutat (la nostra!) en la capital de l'avantguarda cultural. Tornem al paisatge Sónar. Un dels elements característics dels que visiten el festival amb passi vip, i que es repeteix any rere any, és caminar pels racons més allunyats de la plaça dels Àngels amb la credencial penjant del coll. Van a comprar-se una pizza, i la credencial els acompanya. Visiten les Rambles, i la credencial els acompanya. Es lliuren al sexe ocasional, i la credencial els acompanya. Es senten nois i noies Sónar, versió vip. Lluny del caliu dels seus han trobat un nou grup al qual pertànyer. Tots els que porten el cartronet màgic, plastificat, escudant la pitrera, són els seus. Una tribu efímera, que ahir es va dissoldre. Els membres que la formaven van emprendre el camí de casa, al retrobament dels seus de veritat. A reviure les misèries de sempre. I a odiar els mateixos de sempre. Els altres.