La gota malaia no té aturador. No hi ha res que la pari. Ni l'adversitat més severa. Ni la malaltia més dura. Pasqual Maragall va presentar dijous, acompanyat de la sempre robusta Diana Garrigosa i el doctor Jordi Camí, la fundació Alzheimer International (www.intalz.org). Acostumat a les utopies, Maragall n'ha albirat ara una qui sap si més ambiciosa que les anteriors. "Primer vam fer els Jocs Olímpcs. Després l'Estatut. I ara atacarem l'Alzheimer", va dir el dia que va anunciar la seva malaltia. Aquesta setmana ha iniciat el seu nou projecte. Un projecte que només ell pot encapçalar perquè sigui exitós. Tossut, visionari, lluitador, emprenedor, Maragall és l'únic que pot aconseguir fer realitat el somni de totes les persones que tenim o hem tingut familiars amb demència senil: situar Barcelona com la capital mundial en la lluita contra l'Alzheimer. I vèncer-la. Diana, emocionada, va exclamar "tenim pressa". Molta! Actualment al voltant de 24 milions de persones pateixen Alzheimer arreu del món, xifra que es duplicarà cada vint anys si no hi trobem remei. No vull veure més familiars, més amics, patint la difuminació del jo, l'aniquilació de la memòria. Aquesta malaltia, que s'ha erigit com el més cruel desafiament de la naturalesa contra la longevitat dels humans, demana a crits que se li planti cara. Maragall ha acceptat el repte. I vol que la societat civil d'aquest país, responsable d'haver fet realitat tantes fites, hi col·labori. Genuïnament maragallià. Necessiten 15 milions d'euros anuals els propers 10 anys perquè el projecte cristal·litzi. Els tindran. "A Gaudí també li van dir boig quan va començar a construir la Sagrada Famíia". No era un boig , Pasqual. Era un geni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada