Sis anys dormint poc. Sis anys endarrerint sense excusa l'hora del jaç. Sis anys gaudint de bon periodisme a TV3. Sis anys explicant en els viatges anuals a Múrcia, per visitar la família, que l'audiència no necessita l'horterada d'Obregón, sinó que requereix el rigor del bon periodisme. Anàlisi, entrevistes, informació: valor afegit de la mà de la gran Mònica Terribas. El seu nomenament com a directora de TV3 ens ha arrabassat a milers d'espectadors el colofó amb què tancàvem els dies. Però ens ha regalat una gran directora per a la nostra televisió pública en el que segurament és el millor equip que mai ha tingut la Corporació. El preu, tanmateix, és altíssim. Avui, sis anys després de l'estrena del programa; sis anys després que els lectors de les memòries de Fabián Estapé coneguéssim en pantalla la periodista que va escriure amb l'economista el llibre De tots colors, La nit al dia baixa la persiana. Avui, amb un altre gran periodista al capdavant, Albert Closas, i amb el mateix potentíssim equip que flanquejava Terribas (David Bassa, Gemma Ruiz, Olga Miró i companyia) un dels motius d'orgull de la nostra televisió pública s'acomiada. Terribas encara molts reptes, però n'hi ha un de vital: saber reemplaçar el seu programa. Em consta que hi està treballant. L'exigència és altíssima. El llistó és molt alt. Mònica, m'hi has acostumat.
4 comentaris:
Molt bén dit. Estic totalment d'acord, només em pregunto que si aquest preu tan alt que hem pagat perquè la Mònica Terrebas sigui directora de TV3 serà amb el temps, justifivada. Fan por, molta por, els polítics. Són munió i tenen força. No una força neta i de cara, no, una de sibilina, d'escairada, fins i tot, traïdora.
Una abraçada... i endavant!
Ha estat una bona sorpresa descobrir aquest bloc a l'Avui. Benvinguda al club dels ciutadans mundials amb bloc.
PS: dilluns va ser un gran dia (per vos). I avui ha estat un gran dia (per mi). M'ha agradat llegir que, a més de l'AVUI, ara tindré un altre racó on seguir-te els dies que no estic per aquestes terres i no puc seguir la meva rutina... comprar l'AVUI, començar per darrera amb en Desclot mentres preparo un cafè, i arribar a la jam session amb el primer glop. Gràcies! i felicitats!!
Per cert, encara em ronda pel cap la jam (espero perdonis la llibertat que em prenc) del dia del teu aniversari, crec recordar, de viatge a Múrcia... va ser un escrit deliciós. Merci de nou.
Una abraçada. i sort!
Benvinguda a aquest món, Mar.
M'alegra saber que aqui també podré llegir les teves opinions.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada