El compromís moral bushià (Publicat a l'Avui)

El més nefast dels presidents nord-americans està de gira per Europa. El cowboy texà gaudeix d'unes vacances pagades pels contribuents nord-americans per dir adéu als seus amiguets d'Europa, entre els quals destaquen els Zipi i Zape del populisme dretà, Sarkozy i Berlusconi i papa Ratzinger. Aquest últim, garant de l'ortodòxia catòlica mundial, va atrevir-se divendres a agrair a Bush fill el seu "compromís amb els valors morals fonamentals". Vatua! A l'inimitable (per sort) nen de Texas, sa majestat del catolicisme, Benet XVI, li agraeix els serveis prestats en la defensa dels "valors morals fonamentals"! A què es refereix la brillant intel·lectualitat de Ratzinger? Complicada qüestió a dilucidar. Si ja s'endevina agosarat discutir de moralitat entre terrenals, què deu entendre el gran Benet XVI quan proclama aquest concepte i, a sobre, li agraeix a Bush el seu compromís? Inquieta com sóc, em lliuro a la cerca d'una solució a tal cruïlla filosòfica i arribo a la conclusió què per a Benet, els Deu Manaments, d'obligat compliment pels membres i les membras de la gran família catòlica, seran una bona vara de mesurar el compromís moral. Així doncs, la qüestió que es planteja a continuació és: ha acomplert amb diligència Bush fill els Deu Manaments? Vegem-ne alguns casos. No mataràs. Balanç: 152 executats amb pena capital a Texas, 90.000 civils i 4.300 soldats morts a l'Iraq. No donaràs fals testimoni ni mentiràs. Balanç: on són les armes de destrucció massiva? No tindràs pensaments ni desitjos impurs. Balanç: A la guerra! No diràs el nom de Déu en va. Balanç: "Déu em va dir: George, acaba amb la tirania de l'Iraq. I jo ho vaig fer". A la propera trobada, que Ratzinger es limiti a elogiar la simpatia de Bush.