Blat farcit de caviar (publicat a l'Avui)

Setmana de contrastos brutals. Devastadors. Feridors. Reunió dels presidents d'alguns dels països més rics del món al Japó per decidir el futur dels que habitem la Terra. Set homes i una dona anomenats G-8 encarregats d'aconseguir que Àfrica deixi de passar gana, el gel dels pols no se'ns desfaci i els preus aturin l'escalada. Vuit fracassats. L'África s'endú obscenes i gastades bones intencions; del canvi climàtic ja en parlarem el 2050, i els preus seguiran pujant. Mentre decidien si destinar un dolaret més o menys a combatre la fam del món, els mandataris van endrapar un sopar de dinou plats d'especialitats japoneses i afrodisíac marisc. Un menú de digestió complicada en el qual mai somiaran els que s'embarquen en míseres pasteres amb la vista posada en una Europa que els menysprea. Les imatges que divendres sacsejaven les portades dels diaris estatals i nostrats van gelar la sang del més desgraciat filoxenòfob de morro fi (espècie típica d'aquestes latituds). Els ulls de la criatureta exhausta recolzada a l'espatlla d'una sanitària de la Creu Roja colpegen el més profund. El gest desesperat del noi de la jaqueta negra, exhaust, trencat, que va presidir la portada d'aquest diari polvoritza la dignitat del Vell Continent i dels que a principis de setmana van escatimar quincalla a l'Àfrica. Amb la panxa rebentada de marisc ningú es capaç de solidaritzar-se amb els que passen gana. L'opulència del gevuit no casa amb l'horror del nen i el noi dels quals no coneixem ni coneixerem ni tan sols el nom. El somriure japonès es baralla amb la mort gibraltarenya. 33 vides apagades en quatre dies a la gola d'Europa. Una suma que seguirà augmentant mentre ells engoleixen blat farcit de caviar.