Què és el català? (publicat a l'Avui)

Casament d'una amiga de l'escola. Des dels tres fins als divuit anys vam compartir aules. Ara viu a París, s'ha casat i té una criatura, en Julià, d'un anyet, preciós. Dissabte a la nit vam fer la celebració corresponent al Restaurant Barceloneta, que em va sorprendre amb unes vistes increïbles de la ciutat. Qui s'estimi Barcelona no pot deixar-se perdre la panoràmica privilegiada d'aquest local que custodia el moll de pescadors. Com és habitual en aquest tipus d'esdeveniments, tot l'àpat transcorre amb amics de tota la vida però també amb desconeguts amb els quals una ha d'empatitzar a la força. Si més no per garantir una bona digestió. Aquest cop, els veïns de cobert són parisencs. Fantàstic. En un moment de la conversa, la Laia, també íntima de l'escola i cupera militant, a més de copropietària del deliciós i canyero Terra d'Escudella del barri de Sants, al·ludeix al fet nacional català, davant de la incomprensió dels partenaires de la France. Després d'una didàctica exposició carregada de reivindicació, la Laia respira convençuda que els ha il·lustrat en allò que Catalunya is not Spain. Fins que un dels nois, víctima d'una certa confusió, pregunta "Què és el català?". La seva xicota, intentant corregir la relliscada, s'apressa a respondre: "Una barreja entre castellà, italià i portuguès". Els bunyols de bacallà s'horroritzen en ple trànsit per l'esòfag. Cop de puny a l'estómac. Com pot ser que una noia parisenca, culta, estudiada, confongui el català amb un pseudodialecte de castellà, italià i portuguès...? La tasca d'institucions com l'Acadèmia Francesa per anul·lar la nostra singularitat, que ha iniciat una croada per impedir el reconeixement de llengües regionals (sic) com el català a la Constitució del país veí, ha estat (i és) efectiva. Lamentable.