Gaicelona, certament (publicat a l'Avui)

Gaicelona. Gaixample. Gai... Quan un periodista es vol referir al fet homosexual recorre inexcusablement al prefix gai-. No és casualitat. En l'àmbit homosexual, el menysteniment de la dona és encara més descarnat que a l'heterosexual. Les fotografies que acompanyen aquests dies les informacions sobre els Eurogames delaten la preeminència masculina. Un 60% dels inscrits són homes, un 40% són dones. Contra els que proclamen la fi de la desigualtat entre homes i dones; contra els que proclamen la plena normalitat del fet homosexual, la invisibilitat de les lesbianes es revela feridora. Doblement discriminades. Per dones. I per lesbianes. Feu un cop d'ull als bars que poblen la part meridional de l'Eixample esquerre de Barcelona. Feu memòria i intenteu enumerar almenys cinc celebritats mundials lesbianes. Més enllà de la valenta i genial Ellen Degeneres i la seva guapíssima companya Portia De Rossi (per què alguns i algunes, ofuscats en mites caducs, es sorprenen de la seva extrema feminitat?), hi ha el no-res. Un no-res que es veu alimentat per l'ús de la terminologia gai. Les manifestacions d'enguany amb motiu del Dia de l'Orgull Gai (tornem-hi!) s'han centrat, precisament, en la invisibilitat de les lesbianes. I han denunciat els prejudicis i assetjaments als quals han de fer front. El cas de la nena de Sabadell que va haver de canviar d'escola per les agressions que rebia de les seves companyes va estar ben present. Centrar la reivindicació en el fet lèsbic és un primer pas. Però encara queda molta, moltíssima, feina per fer. Una feina que podria començar, per què no?, per un ús més afinat del llenguatge. L'abús del prefix gai- no és innocent.