Lola (publicat a l'Avui)

Petita. Els seus ulls em claven la mirada. Negres. Intensos. Innocents. Un esguard de bondat. Aliena al drama que va seguir al seu naixement. A la mort de la seva mare. Ella i el seu germà van sobreviure a un part complicat. La mare, desnodrida, esgotada, va prorrogar la seva vida el temps suficient per aplicar-li una cesària i portar al món els seus dos cadellets. Abandonada i recollida per algun soci de la Lliga Protectora, la gossa va donar a llum dos preciosos i mínúsculs gossets, mascle i femella, que, convertits en irresistibles peluixos plens de vida, ja han estat adoptats. Dissabte, mentre passejava per Barcelona, la mirada de la Lola em va captivar. Encongida a la mà de la seva propietària, convenientment resguardada del vent, arraulida, em va llançar una salutació per després, feliç, lliurar-se al son del cadell. Enmig del Portal de l'Àngel, munions de persones amunt i avall, caminant uns frenèticament, altres absorts, la Lola es va adormir, recolzada a l'escalfor del pit de la mestressa. La Lola ha estat afortunada. Tot i romandre al ventre d'una gossa desesperada per una soledat sobrevinguda, la petita gosseta ha estat de sort. L'estada a la Protectora ha estat breu. Brevíssima. En Milú espera un amo des del 2005. L'Alan, també. La Kora, encantadora, amb set anys sobre les potes, probablement no sortirà mai d'allà. És cega. Molts gossos esperen amo. Però també n'hi ha molts d'altres que avui, mentre llegeixes aquestes línies, viuen a la comoditat d'una llar. Ingenus. En pocs dies coneixeran la duresa i la follia de l'abandonament. Correran desesperats darrere els cotxes. A la cerca de l'amo. Del cabró. És estiu. Temporada alta a les gosseres. I a camp obert.