Tres dies amb regust de Grècia. Cap de setmana en un petitet però encantador poble de l'Empordà, Masarac, amb visites diàries a una de les platges més fascinants i belles de Catalunya. Sol, desconnexió i lectura en un enclavament on els grecs van establir-se a la primera meitat del segle VI aC i que van batejar Emporion. Oblideu-vos de viatges transatlàntics, abandoneu les ànsies baleàriques, i passeu delbling-bling Baix Empordà: a l'Alt s'amaga un paradís. Coronades per l'encantador Hostal Empúries, de vistes privilegiades, menjar exquisit i cambrers diligentíssims, i rodejades per les ruïnes de l'assentament dels pioners de la civilització, hi ha unes platges precioses, convenientment resguardades per un port d'aquells temps en què encara no havia nascut Crist. Un temps que va veure néixer, però sobretot pensar i escriure, crear, en definitiva, grans mestres de la tragèdia. Eurípides és un d'ells. I en aquesta setmana d'aroma hel·lenístic ha estat a Barcelona. Guiat per un Mario Gas de talent immens, el poeta grec ens ha acostat a Les troianes i ens ha recordat el drama que tants i tants segles després encara patim. Eurípides era un geni. I nosaltres, allò que alguns en van dir "el gènere humà", som una colla d'inútils. Gas, legítim transmissor del mestre grec, escrivia al fullet de mà: "Els segles passen, els conflictes romanen. El temps mai s'atura, però la condició humana sembla no canviar del tot, sembla que no aprengui [...] tot sovint segueix emboscada perseguint somnis de poder, violència i dominació; tot sovint enganya per aconseguir els seus propòsits; tot sovint". Tot sovint som una colla d'illetrats que si féssim cas dels grecs, si estiméssim la història, no continuaríem llegint morts estèrils als diaris.
1 comentari:
si senyora, la condició humana no canvia, canvien uns pocs, però com en ciencia ficció, ja hi ha qui s'encarrega que siguin una gran minoria...m'agrada com escrius. I sí, deixem-nos d'exótics paisos, el nostre és una gran marevella.
Publica un comentari a l'entrada