Estètica estival (publicat a l'Avui)

L'estiu és l'hora de la veritat. Fora abrics, fora jaquetes, fora bufandes. I fins i tot fora corbates. Els cos es mostra pràcticament nu. Samarretes de tirants, bermudes, faldilles de vertigen, camises desbotonades a la franja superior. La insolència de la pell esdevé protagonista. I malgrat que en algunes empreses els homes continuen sent víctimes de l'esclavatge de la síndrome de l'executiu-venedor d'assegurances (americana fosca, corbata discreta i camisa clara), quan arriba la calor mascles i femelles podem lluir la nostra personalitat. L'encotillament hivernal queda enrere. És l'hora de la creativitat. Una creativitat que es practica amb més o menys fortuna però que inunda de colorisme les oficines i carrers d'arreu. Una creativitat que s'estén, fins i tot, als grans oblidats de la nostra anatomia: els peus. Ulls de poll i galindons diversos queden al descobert, subjectes a la destresa del seu propietari per dissimular-los. Aquí, tanmateix, rau el problema. Perquè un dels grans efectes col·laterals associats a la llibertat de la vestimenta és la poca habilitat d'alguns per decorar la part final de l'extremitat inferior. N'hi ha que, inconscients, recorren a les xancletes sense atendre el cop de puny visual que suposen determinades deformitats peuals. I d'altres, en el que és un atemptat a l'estètica superior a la contemplació d'unes ungles de confosa higiene, llueixen les Crocs. Aquella espècie d'esclops foradats de colors que l'any passat van cobrir les misèries peuals de molts i que enguany amenacen d'envair-nos de nou. A les platges, als carrers, a la ciutat i als pobles, com fets de fàbrica, molts peuejaran igual. I semblaran un exercit crocal monòtonament calçat. De nou la uniformitat. Com a l'hivern. Una llàstima.