Teatre Grec (publicat a l'Avui)

Les nits de Barcelona fabriquen un símptoma propi dels que habitem les privilegiades terres del nord: l'estrès de l'oci. El punt culminant d'aquesta patologia va ser la setmana passada. Dissabte, 5 de juliol, Montjuïc es va tenyir de blanc per lliurar-se al teatre, a la rumba, a l'art de Duchamp, Picabia, Man Ray, Picasso, Canaletto, Olafur Eliasson, a la música mestissa de l'Orchestra di Piazza Vittorio, als balls africans... Una orgia del lleure que tindrà un eco diari que ressonarà fins a l'agost. La nit de Barcelona dibuixa un itinerari de teatre, dansa i cinema que és d'imprescindible visita per als que trepitgen la ciutat. El festival de dansa en espais urbans, el setè art al castell de Montjuïc, però, sobretot, el teatre Grec agiten les ànimes més apàtiques. L'amfiteatre és un dels grans tresors de la ciutat, on any rere any s'acomoden els grans clàssics i els més contemporanis. És l'epicentre d'una litúrgia que inicia el solstici d'estiu. Eurípides, Shakespeare i Buñuel s'han citat enguany a Montjuïc, on passejaran guiats pel mestratge d'Oriol Broggi, Mario Gas i Joan Ollé. Mentre escric aquestes línies i desafio el ritme amenaçant del cronòmetre, treballo l'ànima per lliurar-me al surrealisme d'El ángel exterminador que Ollé ha robat a la gran pantalla per representar fins diumenge al Grec. És nit d'estrena. Actors i el director palpitaran avui més ràpid que mai. Els espectadors, seduïts per la incògnita, sense el coixí de la crítica, però sempre implacables a l'hora de dictar sentència, ens lliurarem a cegues al misteri de l'escena. Avui, quan enfili la muntanya sentinella de la ciutat i travessi els jardins del vell teatre, just abans que els focus es dirigeixin a l'escenari, degustaré, amb tota la seva intensitat, la màgia de Barcelona i les seves nits d'estiu.