Còmplices de la dretanització (publicat a l'Avui)

Els amants del fukuyamisme, definit com aquell grup d'espècimens que prediquen la mort de les ideologies, són abundants a casa nostra i al continent europeu. En plena retirada als Estats Units, acoquinats davant les vergonyes del pitjor president nord-americà de tots els temps, a Europa exhibeixen un vigor que espanta. Aquests espècimens afirmen que les diferències entre dreta i esquerra s'han evaporat. Mentida! Iniciatives com la directiva de la vergonya, que dóna via lliure a l'empresonament dels anomenats immigrants il·legals per períodes de 18 mesos, o la directiva que permet jornades laborals de 65 hores evidencien una ofensiva de gran envergadura que porta el segell de la dreta més dura. No és que dreta i esquerra s'hagin confòs irremeiablement. El que està succeint a Europa és un procés de dretanització sense precedents. Ideologia pura. I la roba dels moviments socials per estendre. L'esquerra, desorientada, ha sucumbit als seus complexos i ha assumit com a propis principis que no fa més de dos anys detestava. Un exemple: el 2006 l'Eurocambra va exigir a Malta que reduís els terminis de detenció dels immigrants, que eren, ai l'as, de 18 mesos. Els parlamentaris europeus van considerar aleshores que això era excessiu. Ara, alegrament, hi han votat a favor. I amb el suport de tots els eurodiputats espanyols socialistes amb l'excepció dels honorables Borrell, Obiols i Grau. La dretanització del continent és una brillant jugada del pensament sarkoberlusconià. Però sobretot és responsabilitat de l'atonia de l'esquerra pàtria i continental. Sense la seva complicitat, la tisorada als drets fonamentals seria impossible. I els còmplices també són culpables.