Dona, guapeta i jove (publicat a l'Avui)

Ja hi tornem a ser. Després d'un cap de setmana en què Leire Pajín ha sigut ascendida a secretària d'organització del PSOE i Alícia Sánchez-Camacho ha sigut designada presidenta del PP català, s'han reactivat els comentaris sobre la guerra d'imatge dels principals partits espanyols. Els oracles nostrats i estatals ja s'han afanyat a qualificar el nomenament d'aquestes dues dones d'operació d'estètica. I en el cas de la socialista, fins i tot han sigut els companys de partit els que han ridiculitzat el nomenament. En concret, dos personatges que malgrat la seva llarga trajectòria ja estan una mica gagà: Ibarra i Leguina. "Per a la propera executiva estic preparant la meva néta, dona i jove", va exclamar l'expresident de la Comunitat de Madrid, que malgrat la seva brillant preparació intel·lectual últimament no afina gaire en les seves accions, entre les quals hi ha haver signat el Manifiesto. Entenc que per als veterans polítics, aquells acostumats al feminisme del políticament correcte però no al d'accions, fa pupa veure com són condemnats a la jubilació per dones, guapetes, i joves. I entenc que als oracles nostrats i estatals els és molt més còmode, en els seus encarcarats esquemes, limitar l'elecció de dones, guapetes i joves per a alts càrrecs a efectives operacions d'imatge. Perquè, certament, és una bella estampa veure com d'una punyetera vegada les dones ocupen llocs de decisió i aconsegueixen fer el salt de les aules de la universitat a càrrecs de responsabilitat. Ara bé, també va ser una bella estampa veure com els militants del PSOE van escollir com a secretari general el ben plantat i jove Zapatero enfront del cañí i rabassut José Bono. Tanmateix, aleshores ningú va qüestionar la preparació de ZP. Ni, evidentment, van gosar parlar del seu físic. Per què deu ser?