diumenge, 6 de juliol del 2008
La corbata (publicat a l'Avui)
Controvèrsia de la setmana: corbata sí, corbata no. El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, es presenta al Congrés sense corbata i, atent, el sempre sol·lícit amb el protocol amo de la casa, que no és altre que don José Bono, li fa arribar immediatament una corbata. Sebastian la rebutja. El seu ministeri acaba d'aprovar una mesura que permet als funcionaris no portar aquest tros de roba a fi i efecte que no passin calor, ja que totes les instal·lacions d'Indústria estaran a 24 graus, l'objectiu: estalvi energètic. Encomiable. Tanmateix, hi ha gent amb molt temps lliure. Alguns, deixebles de la moda del segle XIX i defensors de les essències, ja han criticat la gosadia del ministre. Addueixen que la corbata és un símbol d'exclusivitat i distinció. Vatua! Precisament, que tots els homes, excepte honroses i coloristes excepcions, vesteixin el mateix uniforme és de tot menys un signe d'exclusivitat. És gris, pla. És l'ocàs de la creativitat. Una anul·lació de la personalitat. Veure tots els executius, tots els venedors a domicili, tots els dependents de roba i tots els polítics lluint la mateixa pinta és desencoratjador per a aquells i aquelles amb gust pel veritable bon vestir. Tots igual, apa, a treballar. L'exèrcit dels homes encorbatats ja és aquí, disposat a passar calor a l'oficina. Excepte, això sí, a l'estiu, que inundats de l'esperit casual s'alliberen de l'encorbatament i es disposen a insinuar els pèls de l'altopitrera. Fixeu-vos si no en l'aspecte que lluiran els nostres legítims representants a mesura que avanci el juliol. El gest de Sebastian, tal com va fer Bargalló en el seu moment, exigeix ser imitat. Ara, a l'hivern, a la primavera i a la tardor. Pel bon gust. Per la singularitat. Per l'estalvi energètic. Homes del món, digueu adéu a la corbata.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La llegeixo a l'Avui i he vist que ha obert un blog. Així doncs, m'autoconvido a comentar...
Sobre el que vostè comenta. No és qüestió d'essències o de moda o ser de dretes o d'esquerres. Ni tampoc d'elegància. N'hi ha que, portin la roba que portin, mai seran elegants.
És qüestió de respecte, com afaitar-se o dutxar-se o arribar puntual. Hi ha una convenció que, per a certs actes o feines, cal portar trajo i corbata a l'estiu i a l'hivern. Denota que el que s'està fent o al lloc on es va té una importància superior.
El que em sap greu és que s'hagi perdut el costum de portar barret que m'encantaria que tornés. M'he comprat un bowler a Londres fantàstic.
Mar, mira que moltes vegades estic d'acord amb tu però per aquí si que no hi passo!
El vestir tb expressa respecte i el respecte no l'hem de perdre. Recordo una alta personalitat que es va presentar a la boda de la seva filla sense corbata..Potser darrerament, per voler ser massa escarrenosos acabem confonent els termes.
Res té a veure el bon vestir i les bones maneres amb ser més o menys d'esquerres o liberal. Jo tb tornaria al barret, a vestir-se adecuadament segons la ocasió, a la puntualitat, i a les bones maneres.
El vestir no es pot separar de la resta de coses. El vestir i les actituds, formen un conjunt. I en això sí que penso que "els de dretes" ens guanyen, i molt, la batalla.
Massimo Dutti
No yebar corbata en un entrono tan principal denota falta de respeto y deprecio de los convencionalismos.
El ministro no yeba razon y Bono la tiene toda.
Publica un comentari a l'entrada