Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dimarts, 29 de juliol del 2008
La 'miembra' del Barça (publicat a l'Avui)
El Barça ja té nova junta. Laporta ha girat full a l'era Soriano-Ingla i ha nomenat tres nous directius. Dos homes i una dona. Des d'avui, i fins que l'assemblea de compromissaris decideixi, dotze homes i aquesta dona regiran el destí del club blaugrana. Laporta, altament sensible a la causa feminista, ha mantingut la quota femenina, i ha substituït la dimissionària Clàudia Vives-Fierro per Maria Elena Elort, que esdevé oficialment la nova miembra blaugrana. Moltes dones (i homes, és clar) són contràries a les quotes femenines. I van alçar el crit al cel quan el govern Zapatero va aprovar la llei d'igualtat que obliga que a les llistes electorals cap sexe estigui representat per sobre del 60% ni per sota del 40%. Servidora, des d'un començament, no només va donar suport entusiàstic a la llei sinó que fins i tot vaig jutjar-la insuficient perquè dóna barra lliure als jocs de mans (les dones ocupen els llocs finals, els homes els llocs privilegiats). Ara bé, que a la directiva del Barça, entre tretze persones només hi hagi una (!!) dona, erigida en ridícula quota femenina, és obscè. I encara ho és més que quan hi ha l'oportunitat d'esmenar aquesta anomalia, el que alguns consideraven el Kennedy català (com n'estem de mancats d'ídols!) es limiti a complir la papereta substituint la dimissionària. Nofoscas... La directiva no està tancada. Encara s'hi han d'incorporar membres. Laporta, doncs, té l'oportunitat de situar altras professionals a la junta i camuflar la soledat d'Elort. Si més no, podrà dissimular el nyap que és triar només una dona entre els escollits. A vegades és preferible contemplar una munió granítica de mascles que veure una semblant convertida en florero.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
3 comentaris:
Això, tots els que no pensen exactament igual que la senyoreta Mar Jiménez són masclistes, homòfobs, neocons i racistes.
Digues directament quin és el partit únic que hem de votar, i així no ens equivocarem i ens estalviarem tots aquests insults tan gruixuts.
Per cert, ja que ets la defensora de les causes perdudes ¿no podries dedicar algun article a la salvatjada de l'Audiència Nacional perseguint el Rubianes? I el tancament del diari Egunkaria? I la llei de partits?
partit únic, neocon, l'Audiència de Madrit, un diari 'vascongado', recoi! en trappola és ben informat, sap noms i cosetes
en trappola fa trampeta i escridassa la comentarista
fins aquí arriba el seu coratge
en acabat, fa un rotet i s'espera a la columna de demà
en trappola ha triat un nick que recorda alguna cosa dolça italiana, algun gelat o alguna pasta de pastisseria...
no sé...
Pas que l'escridasso jo l'articulista. És el problema de la paraula escrita i en poques línies, no es pot capir la tonalitat. El to era el de qui busca certa complicitat que sap que no serà corresposta. Res de crits.
Sobre coratges, hi ha el coratge de l'ànima i el de l'èpica. El segon no m'interessa per res. Fins aquí arriba el meu coratge.
Publica un comentari a l'entrada