Comencem! Després de molts dubtes analògics, ja estic blocada. En aquest racó del món virtual, podeu llegir les meves columnes a l'Avui i reflexions d'hores perdudes ben guanyades.
dijous, 31 de juliol del 2008
Escanyant els pobres (publicat a l'Avui)
Ha passat desapercebut. Com a mínim un breu. Tots els mitjans de comunicació hi hem donat la mateixa importància: escassa. Però en té, i molta. Dilluns passat es reprenien a Ginebra les converses per tancar la Ronda de Doha, procés iniciat fa set anys en el marc de l'OMC per tal de liberalitzar el comerç mundial. I, de nou, han fracassat. Si us dic que els màxims beneficiaris d'aquesta iniciativa serien els països en desenvolupament, que podrien fer arribar els seus productes agrícoles lliurement als mercats dels països desenvolupadíssims, a canvi d'obrir els seus mercats als productes manufacturats d'aquests últims, entendreu immediatament el perquè de la poca ànsia per arribar a un acord. I si a això hi afegim que les grans potències (vegeu, per exemple, la UE) haurien d'eliminar o retallar significativament els subsidis als agricultors, ja està tot dit. Ginebra, aquesta setmana, era el lloc escollit per posar remei al greu deteriorament humanitari dels països menys desenvolupats en ple ascens dels preus dels aliments i del petroli i amb la crisi financera a ple rendiment. Tanmateix, de nou, set anys després, s'ha fracassat. I mentre s'endarrereix, fins a nou avís, la liberalització del comerç mundial, el Nord, ufanós, aixeca barreres cada vegada més obscenes perquè els seus països estiguin protegits d'aquells miserables del Sud. Enviem-los a la presó. Aprovem directives de la vergonya. Enviem, com a Itàlia, l'exèrcit al carrer. Aquesta és l'aposta occidental pel desenvolupament: aixecar barreres a les persones mentre es mantenen les barreres als seus productes agrícoles. I després es lamenten de les morts a l'Estret. Vergonya d'escanyapobres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades més populars del Mar de fons
-
"Correm el risc que torni una nova forma de totalitarisme " Michela Marzano Filòsofa i investigadora del Centre National de la R...
-
Pujaré la tristesa dalt les golfes Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut,...
-
Ara toca Ciutat Vella. Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho ha estat en negatiu. Prostitució...
-
Sóc lectora habitual de les crítiques de teatre, música, literatura... Una bona crítica sobre un llibre em porta impulsivament a comprar-lo....
-
El catedràtic d’economia Germà Bel explica que els viatges en tren seran cada vegada més inusuals. Amb la ferotge competència dels vols bara...
-
L'objectiu de la fundació és el diagnòstic precoç Vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ...
-
El meu pare ha patit dos exilis: el polític i el personal Albert Solé Bruset Periodista i director de 'Bucarest, la memòria perduda...
-
Diumenge a la nit, a l’estudi 4 de TV3. Al meu costat, Manel Cuyàs. Estem atenent trucades dels ciutadans que fan donatius a La Marató, que ...
-
Catalunya s'ha desvinculat mentalment d'Espanya Mary Ann Newman Directora del Catalan Center a Nova York Per què s'interessa per...
-
1. Llegeixo que la direcció del PSC està irritada amb Castells i Tura. El que hauria de fer l'aparell del PSC és escoltar-los amb atenci...
2 comentaris:
Vale. Todo el mundo sabe que ama usted a los pobres. Al viejo que trabaja doce horas para montar su nuevo iPhone3G. Del Raval a Cadaqués. De Alcobendas a Malibú. El sistema está podrido. Así es como va. Todo el mundo lo sabe.
així és com va, i tu n'ets la prova Zerstoren
projectes -des de dins l'edifici- la teva podridura
ets un aprofitat i se't veu el voraviu: no ets pas un 'lector indignado'
no ets pas pobre i ets un 'destructor' de pa-sucat-amb-oli
això, todo el mundo lo sabe
JMC
Publica un comentari a l'entrada