Que en som., d'idiotes... (publicat a l'Avui)

Mira que en som, d’idiotes. Conversa de dimecres al matí al Ra de la plaça Gardunya amb una amiga, centrada en els seus esforços per aprimar-se. Se’n va quinze dies a la Costa Brava amb la parella, i esclava com és de l’operació biquini, s’ha proposat perdre en una setmana els quilos que ha guanyat a l’hivern. Set. Impossible. Almenys el company d’aquesta noia, agraciat com ella, també es pren seriosament l’aspecte físic. L’esforç estètic és compartit. Tanmateix, és norma habitual contemplar com noietes amb la vestimenta mil·limetrada fins a l’últim detall, víctimes de tedioses sessions d’UVA, d’estretors forçades, acompanyen nois engalanats amb drapots. Ara bé, el súmmum, el contrast inversemblant el podeu trobar, habitualment, en zona sobre-Diagonal.

Dones operades fins a l’extrem, còpies cares de la Gemma Cuervo, assídues malaltisses del DiR (Diagonal, és clar), agafades del bracet, o de la maneta, d’esguerros de sexe mascle. Homes que no poden dissimular la seva pitrera talla 85 (conseqüència de greixos mal ubicats) amb l’amplor del seu polo Ralph Lauren rosa llampant. Noies tenyidíssimes de ros, enganxades als reflexos des de ben joves, acompanyant nois de vint-i-pocs que fa força anys que no recorden què és una cabellera espessa. Si bé la dictadura estètica ja comença a fer forat entre els homes (les operacions i depilacions estan deixant de ser exclusiva de les fèmines), és astorador contemplar com elles pateixen davant el mirall, mentre ells, ufanosos, es permeten el luxe de calçar-se mocassins sense mitjons. Tants anys de lluita no eviten que algunes segueixin modelant-se al gust del mascle. Si ho fessin per elles mateixes...