Allò que no es diu en veu alta (publicat a l'Avui)

The hidden issue in the US Presidential Campaign. Recomanable article de Gerhard Spörl a l'Spiegel. Posa el dit a la nafra. Malgrat que l'enfrontament entre Obama i McCain es disfressi d'una lluita de burros contra elefants, de demòcrates contra republicans, de joventut contra experiència, el que s'està dilucidant als Estats Units és, senzillament, blanc contra negre. "¿Han evolucionat tant els nord-americans que són capaços d'acceptar una família negra a la Casa Blanca?", es pregunta l'articulista. La resposta a aquesta pregunta segurament és la clau per saber si Obama serà El President. Tanmateix, aquesta qüestió, aquesta oposició de blanc contra negre, és allò que no es diu en veu alta (però que molts pensen). És el tema tabú de les eleccions nord-americanes. Perquè tota contesa electoral té el seu tema tabú. Que es revela, paradoxalment, com allò que vertaderament agita el debat i remou les baixes entranyes de determinats sectors de l'electorat. Feu memòria. I penseu en el cas català. I en les relliscades de Marta Ferrusola i Felip Puig qüestionant el president Montilla pel lloc de naixement, l'accent i la grafia del seu nom. "Em molesta molt un andalús amb nom castellà", va dir en el seu moment Ferrusola. "Montilla destrossa el català", va dir després Felip Puig. L'origen del president de la Generalitat, el seu naixement fora de Catalunya va ser, per alguns, el tema tabú de les eleccions. Un assumpte que molts, massa, però cada vegada menys catalans gosen adduir per qüestionar la competència del president. Catalunya, afortunadament, sí que ha evolucionat prou per tenir un president nascut fora de les seves fronteres. Tant de bo els Estats Units hagin avançat prou per escollir un president negre.