La mamella de Berlusconi (publicat a l'Avui)

La veritat és incòmoda. I més encara si pren la forma d'un sinuós i suggestiu pit femení. La Reppublica va informar ahir que una reproducció del quadre La Veritat desvelada pel Temps, de Giambattista Tiepolo, ubicada a la seu del govern italià, ha sigut retocada. Ni més ni menys per dissimular l'incòmode mugró (i mamella) descobert de La Veritat, convertida per obra i gràcia del barroc pintor venecià en una curvílinia dona molt atractiva. Aquesta agosarada imatge, aquest és el pecat, està localitzada a la sala on Berlusconi fa les rodes de premsa. Amb tan mala fortuna que la teta (perdó, la mamella) sobresurt, voluptuosa, en l'enquadrament televisiu. Els assessors de Berlusconi, preocupats de la imatge del primer ministre, i curosos per no ofendre el bon gust dels discrets i continguts teleespectadors italians, han decidit fer aparèixer un vel allà on abans hi havia mugró. Perfecta metàfora del govern que dirigeix l'amo del Milan. El que ens va portar les espitregades i horteríssimes Mamachicho a la sala d'estar es preocupa ara per un frugal pitet. Aquesta és la filosofia de la nova dreta populista: dissimular nimietats com la davantera d'una dona pintada mentre amb l'altra mà es fot cop de garrot a la minoria. A Berlusconi la veritat li és incòmoda. Pintada o real. A ell, que intenta dissimular, en va, el pas dels anys amb un horrorós tint de cabell i una cara encerada a base d'estiraments, la veritat sobre els seus irregulars blanquejos de diner negre és una amenaça. Amb vels o lleis que li atorguen la immunitat mentre és al poder, com la que s'ha aprovat recentment el Senat italià, Berlusconi es vacuna davant dels estralls de les certeses. Una vegada el primer ministre italià va dir: "Mussolini no va matar mai ningú. Enviava la gent de vacances a l'exili interior". Visca els vels. Als pits. I a la història.