Esmorzar completíssim a l’Escribà de Gran Via. Viena d’ibèric amb una cafè amb llet acompanyat d’un mini (i deliciós) croissant. Si és dia d’aprovisionament, xuxo de crema expressament portat del Lis al Bar Pinotxo de la Boqueria. Orgia d’aromes, orgia de colors. Peix, fruita, hortalisses. Avis, néts i guiris en excés víctimes d’un atac sobtat d’stendhalitis. Visita al Macba. Gaudi i contemplació de l’obra de denúncia (i poètica) de la nord-americana Nancy Spero. Enric Granados amunt. Enric Granados avall. Aturar el temps als voltants de Santa Maria del Mar. Si hi ha una església fascinant a Barcelona, és aquesta. Descobrir el Call (hi ha vida després del de Girona). Fer una terrassa al Kasparo.
Braves, clara, humus i amanida del dia. Revisitar la completíssima i genial exposició de Duchamp, Picabia i Man Ray a la Tate-MNAC. Si la crisi no t’ha deixat la butxaca eixuta, compres a l’eix ravaler per excel·lència, el carrer Elisabets. Cafè amb gel i Auster a mitja tarda al bar del Museu del Tèxtil i la Indumentària. O qui sap si al balconet del Museu Marès. Sessió de tarda o vespre, tant hi fa, al Renoir Floridablanca (o al Méliès). Tanmateix, la competència és temptadora. Si és dimarts, dimecres o dijous, a les 22 h, gandules al CCCB.
Per obrir boca, el 5 d’agost Italianamerican de Martin Scorsese. Com ser immigrant italià a Nova York (i no morir en l’intent). La temporada Teatre Grec encara està vigorosa. Mas i Mas Festival tot el mes d’agost al romàntic i màgic enclavament. Preneu-ne nota: diumenge 10, cita amb Guillamino (i Sanjosex). La nit domina la ciutat. Estrelles. Lluna plena el 16 d’agost. Acomiadar la jornada al Tibidabo, prenent una copa al Mirablau o passejant amb els peus nus per les platges de la ciutat és un plaer. A Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada